Una associació catalana rescata gossos abandonats a tot Espanya

Fa deu dies, Albert Beigbeder va llogar una furgoneta i va posar rumb a Andalusia. En el seu particular tour estival, ha recorregut ciutats com Almeria, Màlaga, Còrdova o Sevilla, però no ha trepitjat les seues platges ni visitat llocs d’interès. El seu objectiu era un altre: rescatar gossos que feia temps que vagaven pels carrers i que ningú fins ara havia pogut agafar.

Beigbeder té 45 anys, viu en Vallgorguina (Barcelona) i és el fundador d’ÀRIA, una associació de rescat animal que va nàixer el 2016 i que està especialitzada a treure dels carrers gossos porucs que no es deixen atrapar.

L’entitat, integrada per una desena de voluntaris, opera durant l’any principalment a Catalunya, acudint al rescat de gossos que malviuen en pobles, boscos o polígons industrials, però l’equip aprofita l’aturada d’agost per donar un cop de mà a rescatistas d’altres comunitats que els demanen ajuda.

"Estem especialitzats en casos difícils, en gossos que et veuen fer un pas i reculen quatre o que davant d’un mínim gest s’espanten i fugen", explica a Efe Beigbeder, que al capdavant d’ÀRIA va aconseguir rescatar l’any passat més de 80 gossos.

Tots ells van passar a viure en cases d’acollida, famílies d’adopció o protectores d’animals, ja que l’associació s’assegura abans de cada rescat que el gos tingui un lloc segur on descansar.

"Aquest pas és gairebé més important que treure a un animal del carrer", exposa Beigbeder, que comenta que habitualment la persona que contacta amb ÀRIA és l’encarregada de trobar un lloc on poder portar el gos després.

El passat 4 d’agost, l’activista català i un col·laborador van carregar la gàbia de rescats en una furgoneta de lloguer i van iniciar el "III Tour Solidari ÀRIA", que en aquesta ocasió els ha portat a una desena de localitats d’Andalusia.

Gràcies a l’ajuda d’una gàbia de grans dimensions amb tancament automàtic i a altres artefactes com sensors i càmeres infraroges, així com a una dosi d’extrema paciència, ÀRIA ha aconseguit rescatar dels carrers espanyols a un total de tretze gossos, alguns d’ells en unes condicions de salut pèssimes, plens de paràsits i amb primesa extrema.

Beigbeder ressalta l’alegria i l’emoció que suposa cada rescat que s’emporta a terme, però també la ràbia i frustració que genera que un gos no entri a la gàbia i s’allunyi cap a una mort segura.

En el seu últim viatge, que va concloure ahir després de deu dies d’intensa activitat, Beigbeder i el seu company han viscut ambdós sentiments, encara que la majoria de rescats programats han acabat sent un èxit.

És el cas de Lluna, una gossa de raça podenca que va passar 58 dies vagant per les muntanyes de Màlaga amb un collaret isabelí, el que es col·loca al gos per evitar que es mossegui, llepi o danyi, després que s’escapés de la seua casa d’acollida quan l’acabaven d’esterilitzar.

A Lluna l’havien intentat agafar sense èxit amb la gàbia-trampa comuna, per la qual cosa la protectora de la zona es va posar en contacte amb ÀRIA per intentar atrapar-la. Després de dos nits de guàrdia, la gossa es va endinsar a la gàbia gegant per menjar i va poder ser rescatada.

A Viator (Almeria), ÀRIA va rescatar a Lucy, una podenca que portava uns dos mesos pels carrers d’aquest municipi. La gossa havia tingut una llorigada, però l’havien tret als seus cadells i des d’aleshores caminava per la zona desesperada intentant reconèixer l’olor de les seues cries.

La gossa, que alimentava una veïna del municipi que coneixia ÀRIA d’un tour anterior, va acabar entrant a la gàbia i posant fi a una vida de misèria.

I en un polígon de Sevilla, ÀRIA va poder capturar a un llebrer al que la mateixa associació ja havia intentat agafar sense èxit feia dos setmanes.

ÀRIA va concloure ahir el seu tercer tour solidari amb un balanç de tretze gossos rescatats i moltíssimes hores de guàrdia a la intempèrie o a la furgoneta, esperant que els animals entressin a les gàbies.

Malgrat el dur de l’experiència i l’elevat cost econòmic de la mateixa, el fundador d’ÀRIA es mostra amb ganes de repetir el proper any: "La veritat és que és addictiu, sempre et quedes amb ganes de tornar perquè hi ha avisos que no pots atendre".

El pitjor del viatge és que no poden atendre totes les trucades i el millor "les cares de la gent que et truca quan has rescatat al gos".

"És bestial, tenen una emoció que no s’ho creuen. Aquestes cares són impagables, ho diuen tot", remarca l’activista barceloní, que treballa com a tècnic comercial en una empresa de sistemes contraincendis.