Els altres 'Maig del 68', una herència en imatges fins l'era d'Instagram

Més enllà del maig francès, les protestes del 68 van tenir expressió en altres racons del globus, un recorregut que pot fer-se a través de l’exposició "Resist!" a Brussel·les, de Washington a Budapest, de Pequín a Coimbra, amb artistes com Steve Schapiro o Josef Koudelka i que viatja fins el present. El mateix edifici que van ocupar els estudiants i artistes belgues contra l’aburgesament cultural, fa cinquanta anys, el pavelló dissenyat per l’arquitecte modernista Víctor Horta i avui Palau de Belles Arts de Brussel·les (conegut com "Bozar"), mostra ara l’herència cultural que han deixat aquestes protestes i el valor de les seues cròniques fotogràfiques.

I és que les veus d’aquelles manifestacions juvenils que van nàixer a França contra l’ordre establert van tenir eco en molts altres llocs del món: de la resistència obrera a Tucumán o Buenos Aires a moviments estudiantils que van arribar més tard a Colòmbia; del rebuig de la guerra del Vietnam al Canadà, als recitals clandestins de Raimon contra el franquisme. Imatges de tots aquests llocs es troben en un gran muntatge amb què obre l’exposició, de l’artista argentí Marcelo Brodsky, que va haver d’exiliar-se durant la dictadura, i mostra l’efecte dòmino d’aquelles protestes en un enorme mural de fotografies d’arxiu comentades.

A més de commemorar el maig parisenc, el Bozar busca així fer "una reflexió cap al present i el futur", que desemboca en creacions artístiques difoses en nous mitjans com Instagram o Facebook, amb obres com la del grafista Wolfgang Tillmans que va llançar una campanya visual contra el "brexit" (la sortida del Regne Unit de la Unió Europea) el 2016. "No volíem parlar únicament de París, volíem mostrar també tots els moviments de protesta que realment han canviat el curs de la història, i a partir d’allà parlar també de l’evolució estètica enmig de la fotografia amb un treball d’artistes que parlen de períodes més propers en el temps", va explicar a Efe la coordinadora de l’exposició, Christel Tsilibaris.

Tampoc no falten imatges icòniques, com les del fotoperiodista nord-americà Steve Schapiro, que va explicar en primera línia les marxes pels drets civils de Selma i Montgomery (EUA) encapçalades per Martin Luther King. En aquesta sèrie destaca la imatge de la seua habitació de l’hotel Lorraine, en el qual va ser assassinat i convertit avui en Museu dels Drets Civils, presa minuts després de la seua mort. "Amb el pas del temps, les fotografies adquireixen un valor afegit en la transmissió dels missatges. Aquestes instantànies són avui portadores d’història", defensa la coordinadora de la mostra, comissariada per Christine Eyene.

Acompanyen les instantànies de Schapiro les dels fotoperiodistes gals Bruno Barbey y Gilles Caron, que a més de retratar el maig francès van fer la crònica visual de la lluita entre catòlics i protestants a Londonderry, el 1969, o de les manifestacions d’estudiants japonesos contra la renovació del tractat de cooperació entre el seu país i els Estats Units, el 1960.

Les grans firmes es completen amb Josef Koudelka i les seues imatges de la invasió de Praga l’agost de 1968, que va haver de publicar en clandestinitat, que van ser distribuïdes per tot el món de la mà de l’agència Magnum i l’autoria de les quals no va reconèixer fins dècades més tard per por de ser castigat per les Unió Soviètica.

Un viatge audiovisual que passa també per la revolta de Tiananmen contra el Partit Comunista Xinès o una videoinstal·lació de Francis Alÿs contra la "línia verda" àrabo-israeliana, la frontera fictícia que separa Israel i Palestina i que l’artista va denunciar dibuixant-la durant 24 quilòmetres amb un pot de pintura verda. Un diàleg sobre la resistència i la seua expressió a través de la imatge, que viatja també, a les protestes del 15 M amb "Take the Square", d’Oliver Ressler, un diàleg entre els indignats de Madrid, els manifestants de la plaça Syntagma de Atenas i els del "Occupy Wall Stret", que mantenen encara ocupat el Zuccotti Park de Manhattan. Un mural històric artístic que podria ser interminable, en un moment en què "amb una imatge no n’hi ha prou", segons Tsilibaris. "Avui necessitem posar les coses en context, veure un tot. És el resultat de com ha evolucionat la manera en què rebem les informacions, a través de noves cadenes d’informació que s’alimenten constantment d’imatges," conclou.