Ajuda humanitària al camp

Malviure al costat de cinquanta companys en barraques suburbanes que no disposen de llum ni aigua i treballar nou hores al camp per un jornal de trenta euros. Aquesta és la realitat de molts dels temporers que cada any arriben a Ponent a la recerca d’una feina en la campanya de recollida de fruita. Precisament, per cobrir les necessitats bàsiques d’aquest col·lectiu, des de la delegació lleidatana de Creu Roja entreguen dos vegades per setmana lots de menjar, així com kits d’higiene personal que inclouen xampú, crema hidratant, sabó de bany, tovalloletes humides i gel antisèptic.

“Portem un registre de totes les persones a les quals atenem i, a més d’oferir-los menjar i lots d’higiene personal, en fem un seguiment per comprovar com es troben”, explica Irene Vilella, la tècnica social d’atenció a persones sense llar d’aquesta entitat, que durant els mesos de juliol i agost atén prop d’un centenar de temporers instal·lats en assentaments de Vilanova de la Barca, Corbins, la Granja d’Escarp i els Alamús.

L’entitat solidària atén cada setmana prop de cent temporers en quatre assentaments lleidatans

En aquest sentit, els paquets d’ajuda es financen amb diners públics provinents de l’IRPF (quantitats de diners que en la declaració de la renda es destinen a finalitats socials) i es destinen tant a immigrants amb i sense papers.

Encara que Vilella apunta que de moment no ha estat necessari derivar cap dels beneficiaris a altres serveis d’atenció especialitzada, explica que “en les últimes setmanes hem fet les gestions corresponents perquè un temporer que tenia problemes de visió pogués posar-se ulleres”.

vilanova de la barca

“Només volem una feina estable que ens permeti tenir una casa digna.” Així s’expressava ahir Emmanuel Danso, un temporer de Ghana que va arribar fa 28 anys a Espanya a la recerca d’un futur pròsper i que després de treballar en el sector de la construcció durant més d’una dècada ara es veu obligat a treballar com a temporer.

“La gent pensa que per tenir papers tot és més fàcil però ja no és com abans. Costa molt trobar una bona feina i ara malvivim aquí encara que treballem nou hores al dia”, va apuntar Emmanuel, al mateix temps que va subratllar que “ara convivim prop de cinquanta persones i molts han de dormir al ras perquè constantment arriba més gent”.

El dia a dia dels temporers consisteix a aixecar-se a les 05.30 hores del matí, netejar-se amb l’aigua d’una séquia propera, preparar el menjar en una cuina de gas i, en el cas dels més afortunats, treballar nou hores per un jornal de trenta euros.

Com cada any, a mitjans de setembre es traslladaran a Logronyo per participar en la verema i després viatjaran al sud per treballar en la campanya de recollida d’oliva.

“No tenim estabilitat perquè sempre estem viatjant per aconseguir feina”, explica Emmanuel, que sap parlar gallec, català, francès, anglès i espanyol.