Com eradicar l'assetjament escolar en la tornada a l'escola

Arriba el setembre, la tornada a l’escola i, per desgràcia, en molts casos, a l’assetjament escolar, un tipus de violència que no desapareix ni durant les vacances i per a l’eradicació de la qual els experts consultats per Efe ofereixen una sèrie de consells. "Com afrontar el nou curs, com oblidar el que han viscut els cursos passats i com superar la por a tornar a fer a una situació d’assetjament i indefensió" són les principals inquietuds que els nens i joves víctimes de maltractament han transmès aquest estiu al telèfon de la Fundació d’Ajuda a Nens i Adolescents en Risc (ANAR).

Ho ha explicat a Efe la psicòloga d’aquesta Fundació, Diana Díaz, que destaca que les campanyes de prevenció llançades en els últims anys han aconseguit que hi hagi "molta més conscienciació". També han aconseguit que l’assetjament escolar sigui percebut com "un tipus de maltractament" i que els nens siguin conscients que "la mobilització dels companys" és l’estratègia més eficaç per frenar l’assetjament, emfatitza.

Segons dades de la Fundació ANAR, la majoria dels nens que fan les consultes sobre assetjament escolar tenen entre 11 i 13 anys, mentre que a les preguntes sobre "cyberbullying" l’edat mitjana és de 14 anys. "Les raons que desencadenen l’assetjament escolar segons les trucades que rebem per part de les víctimes són la marginació ja sigui per destacar per la seua intel·ligència, per tenir algun tipus de defecte físic o per ser poc obert en relacions socials i no seguir els mateixos gustos que la majoria", explica la psicòloga.

Per fer front a l’assetjament des del primer dia de classe, Díaz recomana que "no hi hagi demora" en la petició d’ajuda, que les possibles víctimes ho facin des del moment en què comencin a sentir els primers símptomes. A més, insta a treballar l’autoestima i les habilitats socials perquè les víctimes tinguin més "seguretat" a l’hora de resoldre qualsevol tipus de situació. "Cal traslladar el missatge que aquesta situació no té per què ser permanent, sinó que és temporal i es pot resoldre", apunta Díaz. I subratlla la importància de la figura del professor. Juga un paper "molt important", ja que pot "promoure dinàmiques molt enriquidores" de prevenció que incloguin a la víctima, a l’agressor i als espectadors que "són claus per frenar la situació d’assetjament", afegeix.

Per la seua part, el director de l’Associació EducaLIKE, Guillermo Cánovas, recomana "tolerància zero" contra l’assetjament escolar i als pares els demana que "creguin el que diu el seu fill i que no justifiquin la situació perquè el seu fill no es defensi o perquè no digui el que pensa". "Els pares han d’estar pendents dels senyals psicosomàtics com la pèrdua de gana, el mal d’estómac o la dificultat per agafar el son; de les emocionals, com trencar la comunicació del seu dia a dia per temor de ser preguntats; i de les físiques com els blaus o marques als braços", assenyala Cánovas. Així mateix, incideix en la conveniència de seguir "els protocols d’actuació i no saltar-se’ls": primer acudir al tutor i després a la la direcció del col·legi", perquè, explica, l’"error" seria adreçar-se a la família de l’altre adolescent. "L’assetjador t’assetja perquè veu que tu no et defenses, ets una víctima fàcil i s’acarnissarà amb tu", subratlla el director de EducaLIKE. Davant d’aquesta situació, proposa l’assertivitat com a forma de comunicació perquè actuï com a "vacuna" contra l’assetjament escolar de manera que el menor "defensa els seus drets i diu el que pensa, però no de forma agressiva".