RELIGIÓ EQUIPAMENTS
Augmenten un 70 per cent els centres de culte no catòlics en una dècada a Lleida
La immensa majoria dels centres de culte de la província de Lleida són catòlics, el 94% del total, però durant l’última dècada han augmentat els d’altres confessions. En deu anys, les esglésies ortodoxes s’han multiplicat per sis i les mesquites s’han duplicat. També hi ha més temples budistes, adventistes, hinduistes i mormons.
Carles Salazar.
L’augment de la immigració ha fet proliferar el nombre de confessions religioses presents a la província de Lleida i això també ha incrementat els centres de culte no catòlics. Segons xifres de la Generalitat, el 2017 n’hi havia més d’un centenar de registrats, concretament 105 centres de culte no catòlics, davant dels 62 que hi havia fa deu anys. Això significa que els temples d’altres confessions s’han incrementat un 70 per cent durant l’última dècada. L’estadística té registrats poc més de 1.900 centres de culte religiós a la demarcació, una xifra lleugerament per sota de la comptabilitzada el 2016. Segons la Generalitat, a Ponent conviuen fins a nou confessions.
D’aquestes, la que ha experimentat més increment ha estat l’Església ortodoxa, que ha multiplicat per sis el nombre de temples, al passar de dos el 2007 a una dotzena deu anys després.
Moviments migratoris i a la secularització de la societat, principals causes d’aquest fenomen
La segueix l’islam, amb el doble de mesquites en l’última dècada fins a un total de 27, i l’Església evangèlica, que passa de 30 centres a 42. També han incrementat els centres, encara que en menor proporció, el budisme (quatre centres), l’Església adventista (dos) i l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (2). D’altra banda, els temples dels testimonis de Jehovà es mantenen en una dotzena. Malgrat aquest increment, la religió catòlica segueix sent majoritària a la província i aglutina el 94 per cent dels centres de culte, i manté així pràcticament el mateix nombre de temples en l’última dècada. Per comarques, el Segrià és la que més confessions té, nou, mentre que el Pallars Sobirà se situa al costat oposat, amb només centres catòlics.
Sobre aquesta qüestió, Carles Salazar, antropòleg expert en religió de la Universitat de Lleida, assenyala els forts moviments migratoris com a possible causa de l’augment de centres de culte no catòlics. I és que, segons explica, només a la zona occidental d’Europa i als Estats Units les institucions religioses han perdut poder d’influència en la societat. El procés, que es defineix com a secularització i es va accentuar a mitjans del segle XX, “trobaria una explicació en el fet que moltes de les funcions que tradicionalment es portaven a terme a l’Església, ara recauen en altres entitats que no tenen finalitat religiosa”. Encara que no hi ha un consens en aquesta matèria, assegura que “l’augment de la longevitat ha fet que no tinguem la necessitat de pensar en el més enllà”.
“Els immigrants vénen de zones amb una religió molt arrelada” “Europa occidental viu des de mitjans del segle XX una clara secularització, per la qual cosa les institucions catòliques estan perdent poder d’influència social”, explica Carles Salazar, doctor en Antropologia Social i catedràtic de la UdL, que apunta que l’augment de centres de culte no catòlics podria estar relacionat amb els moviments migratoris. “En altres països africans o asiàtics continua estant molt arrelada la fe religiosa, cosa que explicaria que els immigrants que arriben al nostre país tenen la necessitat de crear centres en què compartir la seua religió.” Malgrat que subratlla que no hi ha un consens pel que fa a les causes de la secularització religiosa a occident, explica que “una de les teories que jo plantejo és la pèrdua de la pròpia experiència amb la mort. La vida és més llarga, per la qual cosa no tenim la necessitat de pensar en el més enllà”.
