Catalunya, tercera per la cua en atenció sanitària

Les Canàries, la Comunitat Valenciana i Catalunya són les comunitats amb pitjors serveis sanitaris, segons un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, que situa als primers llocs el País Basc, Navarra i Aragó. En roda de premsa per presentar l’informe "Els serveis sanitaris de les comunitats autònomes" referit al 2018, el portaveu de la Federació, Marciano Sánchez Bayle, ha subratllat la "cridanera" situació de Catalunya en la baixa qualitat de la seua atenció sanitària, una cosa que ha atribuït a la política de la Generalitat que, segons el seu parer, "ha postergat la sanitat per dedicar-se a altres coses".

Respecte a Canàries i la Comunitat Valenciana que romanen als dos últims llocs des de fa nou anys, Sánchez Bayle ha considerat que "la desinversió i l’elevat grau de privatització" han provocat aquesta "situació crítica".

Un dels aspectes estudiats per a l’avaluació és la demora en les llistes d’espera quirúrgica i consultes d’especialista. Les Canàries lideren la llista d’espera quirúrgica amb 177 dies de mitjana i 123 en el cas de les consultes d’especialistes, seguida de Catalunya amb 148 dies d’espera en l’assumpte quirúrgic i 98 en el segon. En el costat oposat hi ha el País Basc amb 50 dies mitjana d’espera per a un quiròfan i 28 si els pacients volen ser atesos per un especialista de la sanitat pública.

En la roda de premsa, Sánchez Bayle ha subratllat l’empitjorament "notable" del sistema sanitari en el conjunt de les comunitats des de 2009 i l’"agressió continuada" als serveis, amb retallades anuals entre 15.000 i 21.000 milions d’euros en totes les comunitats, "sense excepció". I encara que en els últims tres anys, ha admès, s’han produït increments pressupostaris, "ni de lluny s’ha recuperat la situació prèvia" d’abans de la crisi.

Als llocs més favorables de la llista hi ha País Basc, Navarra i Aragó, amb els millors serveis sanitaris. Sánchez Bayle ha recordat que aquestes tres autonomies es mantenen en els tres primers llocs des de fa cinc anys, amb canvis en les posicions relatives.

A més de la demora en la llistes d’espera, l’informe, que avalua els sistemes sanitaris autonòmics, també atén a altres indicadors com la despesa per càpita, llits i quiròfans per 1.000 habitants, professionals, urgències ateses en hospitals, despesa farmacèutica i privatització sanitària.