Vuitanta judicis franquistes suspesos

Fa un any la Generalitat va entregar els primers documents que certificaven l’anul·lació dels judicis per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions. Els judicis “sumaríssims” van començar a Catalunya a partir del mes d’abril del 1938 i van continuar fins a finals del 1978. En un any el departament de Justícia ha entregat en mà un total de 82 anul·lacions a víctimes de la repressió a les comarques de Ponent. Tanmateix, la xifra és molt més alta, ja que, des de la conselleria recorden que més del 60 per cent de les peticions es fa per correu electrònic, cosa que dificulta saber l’origen del sol·licitant. Des que va entrar en vigor la disposició del Parlament d’anul·lació dels judicis franquistes, en el conjunt de Catalunya s’han tramitat més de 2.500 sol·licituds de nul·litat.

Entre els primers documents entregats a Lleida figuren els d’Arturo Gené i Emilio Solans, dos veïns de Vilanova de la Barca i Corbins. El primer d’ells va ser condemnat a vint anys de presó, commutats per sis anys i un dia. En el segon, Emilio Solans va ser sentenciat a cadena perpètua, però es va reduir a quinze anys. Eva Gené, néta i besnéta dels represaliats, va recollir els documents que anul·laven aquests “sumaríssims” de mans del delegat de Justícia a Lleida, Jaume Montfort. Els certificats es poden demanar a les oficines d’atenció al ciutadà de la Generalitat, a través del telèfon 012 o al web de la conselleria de Justícia.

Catalunya demana que l’Estat també anul·li els judicis polítics La Generalitat ja ha exigit al Govern central la necessitat de “reconèixer i compensar” totes les víctimes del franquisme i la Transició i fer que l’Estat espanyol “demani perdó” de la mateixa manera que ho van fer Alemanya i França per la deportació del president Lluís Companys. Una petició que va fer arribar la setmana passada la consellera de Justícia, Ester Capella, a la ministra del ram, a qui va insistir que el Govern s’ha de comprometre a l’anul·lació dels judicis polítics durant el franquisme tal com ha fet el Parlament de Catalunya.