El Registre Civil inscriu 38 nens amb el cognom matern al davant

Les inscripcions al Registre Civil de nounats amb el cognom de la mare en primer lloc ja no són estranys a Lleida. Encara que no és ni de lluny l’opció majoritària, cada vegada són més les parelles que opten per aquesta elecció per motius diversos. I des de fa una mica més d’un any ho tenen més fàcil perquè va entrar en vigor la reforma del Registre Civil el juny del 2017 que ja no prioritza el cognom patern de forma sistemàtica, sinó que hi ha d’haver un consens entre els pares i mirar pel bé del petit.

Segons les dades facilitades pel ministeri de Justícia a aquest diari, des del juny del 2017 fins aquest mes de setembre trenta-vuit parelles lleidatanes han inscrit els seus nadons al Registre Civil amb el cognom matern abans que el del pare. Una opció que es preveu que vagi a l’alça. Entre el juny i el desembre de l’any passat, els sis primers mesos de vigor de la reforma, disset parelles lleidatanes van optar per l’anteposició del cognom de la mare, i va ser el juny el mes que va tenir més inscripcions, fins a cinc. Quant a aquest any, fins a la data s’han inscrit vint-i-un nounats amb el cognom matern en primer lloc a les comarques de Ponent. Per mesos, el gener i l’agost van registrar més casos, amb quatre cadascun, mentre que, de moment, al setembre no se n’ha inscrit cap. L’opció de fer prevaler el cognom de la mare ha anat augmentat en els últims anys a Lleida, malgrat que només representen el 0,7% dels naixements. El 2016, la xifra es va doblar a la província en comparació amb els últims sis anys, al passar de només quinze el 2010 a un total de trenta-sis. Els pares poden triar l’ordre dels cognoms dels fills des del 1999, sempre que la decisió sigui de mutu acord. En cas de no haver-n’hi, prevalia el cognom patern, fet que va canviar amb la reforma del Registre Civil del juny del 2017. Des d’aleshores, als pares se’ls pregunta per l’ordre dels cognoms i, si no es posen d’acord, l’encarregat del Registre Civil serà el que decideixi, atenent l’interès del menor. Així, s’hauran d’evitar malsonàncies, potenciar els cognoms menys comuns o, directament, es farà per ordre alfabètic o per sorteig.

«Volem preservar un cognom pallarès»

Família Bellera Abella. Esterri d'Àneu 

Inma Bellera i Jordi Abella són una parella del Pallars amb dos fills, Àssua i Genís Bellera Abella, que van optar per l’anteposició del cognom matern, abans de la reforma del Registre Civil. “Ho vam tenir clar des del principi; el cognom de la mare té tanta importància com el del pare i, a més, Bellera és un cognom originari del Pallars del segle XVI que no volem que es perdi”, explica la família. La mare, a més, es diu Bellera també de segon cognom i la seua família és de casa Bellera, del nucli de Caregue (Rialp). “Amb més motiu volíem preservar el cognom Bellera, en homenatge al Pallars”, asseguren.

Catalunya lidera aquesta opció amb 435 nadons amb el cognom de la mare

Catalunya és l’autonomia en la qual més nadons s’inscriuen amb el cognom matern primer. Segons les dades del ministeri de Justícia, des de l’entrada en vigor de la reforma del Registre Civil un total de 435 parelles catalanes han apostat per aquesta opció. Al conjunt de l’Estat, entre l’1 de juliol del 2017 i el 30 de juny del 2018 han nascut un total de 437.495 nens i nenes, dels quals els 2.082 porten el cognom de la mare primer. Després de Catalunya, el País Basc és la comunitat autònoma amb més incripcions d’aquest tipus, amb 272, seguida d’Andalusia, amb 234. Registren menys casos Aragó, amb 12, i Cantàbria, amb 15. Tanmateix, es continua imposant l’hegemonia del cognom patern i el de la mare només es prioritza en el 0,5 per cent dels casos des que es va fer efectiva la reforma del Registre Civil. Entre les raons per anteposar el cognom de la mare es troben qüestions diverses que van des de la defensa del feminisme a l’homenatge a la progenitora. També hi ha parelles que opten pel cognom matern perquè sona millor amb el nom triat per al nounat que el del pare o perquè no és tan comú. Altres famílies, simplement, busquen un petit gest per marcar l’evolució de la societat i inculcar conceptes d’igualtat entre la seua prole.

Un centenar de canvis de nom o cognoms cada any a Lleida El canvi de nom o dels cognoms ha passat a ser un tràmit habitual al Registre Civil, amb una mitjana d’un centenar de peticions a l’any a les comarques lleidatanes. Els requisits per poder exercir aquest dret s’han anat flexibilitzant amb el pas dels anys i per les diferents reformes legislatives. Encara que el més comú és un canvi en l’ordre dels cognoms, també pot veure’s amb més freqüència que una persona vulgui canviar el seu nom “legal” pel qual se’l coneix habitualment o per un altre que li agrada més. Per fer-ho, s’ha de justificar el motiu, normalment perquè s’utilitza un diminutiu àmpliament acceptat (com Pep o Lola) o una traducció. En el cas de ser major d’edat, no és necessari que els pares acreditin que estan d’acord amb aquest canvi, encara que sí que se sol·licita que hi hagi dos testimonis, que poden no ser de la família, perquè ho avalin.