Un amic per als més grans

La solitud no és sempre una mala companya, encara que per a les persones que han perdut els éssers estimats o han vist com la seua salut es deteriorava, l’aïllament pot fer-se una muntanya. Precisament combatre aquesta soledat no desitjada s’ha convertit a la principal meta d’Amics de la Gent Gran, una entitat sense ànim de lucre que en el dia d’avui compta amb una trentena de voluntaris que acompanyen vint-i-quatre usuaris a la ciutat de Lleida.

“L’objectiu és cobrir les necessitats emocionals de les persones grans que se senten soles i necessiten recuperar les relacions socials”, apunta Ester Catalán, portaveu de l’entitat a Lleida. Els voluntaris acompanyen els usuaris durant dos hores una vegada a la setmana, ja sigui per prendre un cafè, passejar o assistir als tallers que ofereixen les entitats socials de cada barri.

Aquest taller d’estimulació cognitiva començarà a començaments del 2019 a les Llars Municipals

I és que, “més enllà de passar una estona agradable amb aquestes persones, volem que els voluntaris siguin un vincle amb els recursos que ofereix cada barri perquè, a poc a poc, tornin a reprendre les relacions socials per si mateixos”. La majoria de casos de solitud no desitjada arriben a l’entitat a través dels Serveis Socials i els Centres d’Atenció Primària (CAP), que atansen aquests recursos a les persones que han perdut la seua parella i s’han aïllat o bé tenen una necessitat emocional específica.

Perquè, segons Catalán, “no només atenem les persones que viuen soles, sinó aquelles que físicament poden estar acompanyades però senten que necessiten un altre tipus de relació fora del nucli familiar”.

A més de visites setmanals, des d’Amics de la Gent Gran s’encarreguen de fer un seguiment mensual de l’usuari a través de trucades telefòniques, així com de programar activitats de lleure que fomenten les relacions entre els veïns de cada zona.

Aquesta associació sense ànim de lucre, que té seu a Lleida des de fa poc més d’un any, atén actualment vora un noranta per cent de dones d’edat avançada (entre 80 i 91 anys) que resideixen sobretot als barris de Balàfia, Cappont, l’Escorxador i la Mariola.

Els tallers de memòria que organitza l’ajuntament dins de la Guia d’Activitats per a la Gent Gran tenen com a principal objectiu potenciar les capacitats cognitives que permeten reduir les pèrdues de memòria ocasionades per l’edat. Es tracta de classes setmanals que s’ofereixen als diferents centres municipals des de principis d’octubre fins al mes de maig.

En aquest sentit, fonts del consistori van explicar que aquests tallers de memòria continuaran aquest curs a les mateixes llars que l’any passat −Llar Municipal de la Bordeta, Associació de Jubilats i Pensionistes de Blocs Joan Carles-la Mercè, Llar Municipal Sta. Cecília, Llar Municipal de Democràcia, Llar Municipal de Pardinyes, Llar Municipal de Santa Teresina, Llar Municipal el Pilar, Llar Municipal de Bonaire i la Llar Municipal del Secà−, encara que no començaran fins a principis del 2019.

A més de les classes destinades a “activar la memòria”, amb un preu de prop de 40 euros el curs, la Guia d’Activitats per a la Gent Gran que ofereix l’ajuntament de Lleida inclou un bon nombre d’activitats que pretenen donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, cada vegada més nombrós i heterogeni.

Retard en els cursos de memòria que organitza la Paeria a les llars La Marina va decidir emprendre l’aventura del voluntariat fa un any, quan estava cursant els estudis de Treball Social i “volia dedicar el meu temps lliure a ajudar la gent gran”. Des de llavors acompanya totes les setmanes la Teresa, una dona que va perdre gran part de la seua autonomia arran d’una caiguda i que ara ha entaulat una gran amistat amb aquesta jove de vint-i-set anys. “La importància d’aquest tipus d’activitats recau en el vincle que es crea amb els usuaris perquè ara considero la Teresa la meua amiga: quedem, li truco per preguntar com està i quan sé que és el seu aniversari també tinc algun detall” explica. Les seues visites a la Teresa consisteixen a fer un tomb, anar a prendre un cafè o simplement passar una estona agradable parlant a casa perquè “el nostre objectiu és cobrir les necessitats emocionals de les persones grans”. En aquest sentit, explica que “els usuaris no són els únics que surten beneficiats d’aquestes trobades perquè amb la Teresa també aprenc molta història i experiències vitals”. “Durant una de les reunions que vam fer amb altres persones grans va dir que per a ella jo era un àngel caigut del cel i això t’arriba ben endins i et fa adonar-te de la importància d’aquest projecte. És immensament gratificant i sorprenent veure com de feliç pots fer una persona amb el simple fet d’escoltar-la i acompanyar-la”, apunta la Marina, que assegura que “recomanaria a tot aquell qui se senti còmode amb les persones grans i que tingui temps lliure durant dos hores a la setmana que emprengui aquest voluntariat perquè hi ha moltes persones que per qualsevol raó se senten soles. Jo, sens dubte, tornaria a apuntar-m’hi sense pensar-m’ho dos vegades”.