Condemnats 165 menors en un any a Lleida, sis d'ells per delictes sexuals

El nombre de menors i adolescents que van ser condemnats l’any passat a les comarques de Lleida per haver comès algun delicte o falta penal va augmentar un 30%. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que inclouen per primera vegada les condemnes per delictes sexuals, els jutjats de Ponent van dictar sentència contra un total de 165 menors el 2017, sis d’ells per delictes sexuals. Quant a la franja d’edat, tres de cada deu dels adolescents penats tenien entre 14 i 15 anys, encara que són majoria els de 16 a 17 anys. Els tribunals van dictar prop de 270 mesures contra aquests adolescents, ja que més de mig centenar acumulaven més d’una pena per diferents delictes jutjats. Per tipus, en el 44 per cent dels casos els jutges van aplicar la llibertat vigilada, amb 120 penes, i per la seua part les prohibicions de comunicació o atansar-se a la víctima es van triplicar, al passar de 12 el 2016 a un total de quaranta-una l’any passat. També es va dictar l’internament en règim tancat de nou menors, els mateixos que un any abans, i a vint-i-tres més se’ls va aplicar un internament semiobert. En quaranta-quatre casos els jutges van imposar treballs en benefici de la comunitat i en vint-i-vuit, tasques socioeducatives.

L’INE també ha publicat l’estadística dels adults condemnats. A Ponent, la xifra es va mantenir estable el 2017 respecte a l’exercici anterior, amb 2.500 penats, amb un descens entre els homes i un augment entre les dones, aquest últim del 8,5%, encara que representen menys del 17% del total. Segons aquestes dades, el perfil mitjà del condemnat a la província és el d’un home d’entre 41 i 50 anys, que només ha comès un delicte però que acumula dos o més penes per aquest fet. Per tipus, en el 20% dels casos el jutge va dictar l’ingrés a la presó del condemnat i en un altre 30%, el pagament d’una multa. Els tribunals van adoptar més de mil mesures d’inhabilitació especial per a l’ocupació, mig centenar de privació del permís de conduir i més de 380 penes de treballs comunitaris. Així mateix, un total de 885 penes van ser per dictar una ordre d’allunyament o comunicació del condemnat amb la víctima. Quant als delictes sexuals, l’INE assenyala que l’any passat hi va haver setze condemnes a Ponent. Com ja va publicar SEGRE, l’any passat es van disparar les causes judicials per agressions sexuals, amb 62 casos a Ponent. En conjunt, els tribunals lleidatans van obrir diligències per 151 casos, dels quals una trentena van ser per abusos sexuals comesos contra menors de 16 anys.

El Suprem fixa que tot tocament sense consentiment és abús sexual

La sala penal del Tribunal Suprem va establir el mes de setembre passat que qualsevol acció que impliqui un contacte corporal sense consentiment, amb significació sexual i per tal d’obtenir una satisfacció a costa de l’altre, s’ha d’interpretar com un atac a la llibertat sexual. D’aquesta forma, assenyala que s’ha de qualificar com un delicte d’abús sexual i no només com un delicte lleu de coaccions. La decisió suposa endurir les condemnes en dos casos: un abús es castiga amb entre un i tres anys de presó o una multa de divuit a vint-i-quatre mesos, mentre que les coaccions lleus comporten només una multa que pot anar d’un a tres mesos.

L’alt tribunal va fixar aquest criteri en una sentència en la qual va desestimar un recurs de cassació interposat per una dona contra la sentència de l’Audiència Provincial de Còrdova que va confirmar l’absolució d’un home acusat d’un delicte d’abús sexual. En aquest cas concret, la sentència explica que no aplica la nova doctrina al no veure-hi provat el delicte. Els fets van tenir lloc en un bar de Villanueva (Còrdova), el mes d’agost del 2015, quan l’acusat va fregar momentàniament a la zona del pit i de la cintura la recurrent al provar d’agafar les claus del lavabo de senyores, després d’haver-la seguit fins al lloc i d’haver intentat entrar-hi amb ella. El Tr ibunal Suprem es pronuncia d’aquesta manera abans que ho faci la comissió encarregada pel ministeri de Justícia per abordar la reforma del Codi Penal quant als delictes sexuals, després de la polèmica generada per la sentència de La Manada. Una decisió que es va prendre arran de les protestes socials contra la resolució de l’Audiència de Pamplona que va condemnar els cinc acusats per un delicte d’abús sexual i no d’agressió (violació). Per al Govern socialista, el límit ha de ser el consentiment explícit.