Un informe adverteix que cal delimitar l'escalfament global de forma urgent i amb "canvis sense precedents"

El nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic presentat aquest dilluns subratlla la importància de limitar la pujada de temperatures a 1,5 graus, tasca molt urgent i que requereix "canvis sense precedents" a nivell social i global, per evitar una extinció d’espècies més gran o reduir la pujada del mar. L’informe del grup (IPCC, per les seues sigles en anglès) alerta que els estralls de la pujada de la temperatura mitjana global -entorn d’1 grau centígrad des que comencés la revolució industrial a mitjans del segle XIX- ja són una realitat i persistiran. Pitjor encara; estableix que al ritme actual es depassaran en algun moment entre 2030 i 2052 els 1,5 graus respecte a la temperatura mitjana preindustrial, per la qual cosa s’aguditzaran els efectes de l’escalfament global sobre la vida al planeta.

D’aquesta manera, el text, presentat a la ciutat sud-coreana d’Incheon, destaca la importància de mantenir, tal com es va establir en l’Acord del Clima de París del 2015, l’escalfament global en un nivell inferior a 1,5 graus en comptes de per sota dels 2 graus. Fer-ho "requeriria canvis ràpids, d’ampli abast i sense precedents en tots els aspectes de la societat", des del consum d’energia a la planificació urbana i agrícola, i necessitarà molta més inversió tecnològica per ampliar de forma significativa les retallades d’emissions, diu el report.

"La següent dècada és crítica. Si no enfilem el camí correcte ara podem assolir un escalfament de 3 graus per a final de segle, i això pot devastar moltes regions i comunitats vulnerables", explica Patricia Pinho, coautora del capítol sobre desenvolupament sostenible i reducció de la pobresa.

Pinho, professora de Ciències Atmosfèriques de la Universitat de São Paulo, creu que l’informe destaca perquè estableix "les possibilitats que la gent té per adaptar-se a l’escalfament global i perquè és "el primer en relacionar els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU amb el canvi climàtic".

Amb més 6.000 referències científiques i firmat per 91 experts de 40 països, el text examina vies per limitar l’escalfament fins 1,5 graus, i compara escenaris i models per a pujades per sota i per sobre d’aquest límit. Les conclusions no poden ser més clares: els efectes per als ecosistemes i la vida al planeta seran molt menys catastròfics si el límit se situa en 1,5 graus i no en 2.

Valerie Masson-Delmotte, que ha coliderat un dels grups de treball, va assegurar en la presentació d’avui que "aquest informe té dades científiques mes robustes (que anteriors estudis) i prova que mig grau importa". Per exemple, s’estableix que delimitar l’escalfament per sota d’1,5 graus evitaria una extinció d’espècies més gran o que reduiria la pujada del nivell del mar en 10 centímetres per al 2100, salvant moltes zones costaneres i litorals.

Al seu torn, superar els 1,5 graus oferiria més calor extrema, pluges torrencials i probabilitat de sequeres, una cosa que afectarà la producció d’aliments, sobretot en zones sensibles com la Mediterrània o Llatinoamèrica. També afectarà la salut, subministraments d’aigua i creixement econòmic, amb un impacte especialment negatiu sobre les poblacions més pobres. "El que necessitem és una transició global respecte a com ens desplacem, produïm, consumim i mengem, perquè sí, necessitem dietes més sostenibles i menys basades, per exemple, a la carn bovina", els efectes de la qual sobre l’escalfament global són enormes, apunta Pinho.

L’informe, dirigit a països de la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, serà utilitzat com a base per a les discussions de la vint-i-quatrena cimera|cim del clima (COP24) que se celebra a Katowice (Polònia) aquest desembre. L’informe prova que limitar el canvi climàtic a 1,5 graus és possible des del punt de vista químic, físic i tecnològic si va acompanyat d’un canvi en els estils de vida i de prou finançament, va advertir per la seua part Jim Skea, que també ha liderat un grup de treball.

"Tanmateix, l’últim element i el més important", va afegir, correspon als Governs, "que fins el moment no han fet suficient i que són els qui han de decidir si el pla (per limitar l’escalfament global) és factible o no". En aquest sentit, va recordar que el missatge va dirigit als països de la Convenció Marc "inclosos els EUA", malgrat la decisió del president nord-americà, Donald Trump, d’abandonar l’Acord de París, una cosa que es farà efectiva el 2020.

Juntament amb EUA, segon emissor mundial més gran, el dossier posa també les mirades a la Xina, l’emissor més gran, i també el consumidor i productor mundial de carbó, recurs l’ús global del qual per generar electricitat hauria de quedar pràcticament en zero per a 2050, si es vol complir l’objectiu dels 1,5 graus.