La Fiscalia recorrerà l'absolució del doctor Vela

La Fiscalia de Madrid recorrerà l’absolució del doctor Eduardo Vela, l’únic acusat en el primer judici de nadons robats a Espanya, que va ser considerat responsable del robatori d’una nounada el 1969 però que va quedar lliure de retret penal a l’haver prescrit els delictes. El Ministeri Públic va informar ahir que interposarà en els pròxims dies un recurs de cassació a la Sala Segona del Tribunal Suprem contra la sentència de l’Audiència Provincial de Madrid, que se sumarà al que presentarà la denunciant i nena robada, Inés Madrigal. La Fiscalia sol·licitarà al recurs que es revisi la figura de la prescripció tal com es preveu a la sentència per constituir una infracció de llei, aspecte recollit a l’article 849.1 de la llei d’Enjudiciament Criminal. El fiscal va demanar onze anys de presó pels delictes de detenció il·legal, suposició de part comesos per facultatiu i falsedat en document oficial, mentre que l’acusació particular que exerceix Inés Madrigal va elevar la petició als tretze anys.

Les magistrades consideren Vela autor dels tres delictes “de forma incontestable” quan el 1969 va entregar al matrimoni format per Inés Pérez i Pablo Madrigal “una nena de pocs dies d’edat fora dels cursos legals, simulant l’existència d’un part que no s’havia produït i establint una filiació fal·laç”.

Sol·licitarà que es revisi la figura de prescripció tal com es preveu a la sentència del cas

Malgrat quedar provat que Vela va certificar que Inés Pérez va donar a llum en la seua presència el dia 4 de juny del 1969 una nena, cosa que mai no va tenir lloc, que aquesta nena va ser entregada sense consentiment a aquell matrimoni i que gràcies a aquestes maniobres la nounada va poder ser inscrita al Registre Civil com la seua filla biològica, les magistrades l’absolen per la prescripció dels delictes. La Sala acull així la tesi de la defensa que considerava que els fets havien prescrit, ja que al tractar-se de tres delictes connexos, el termini de prescripció es pren a partir del més greu, que en aquest cas és el de detenció il·legal, de deu anys, per la qual cosa quan Inés Madrigal va denunciar els fets el 2012, els delictes havien prescrit ja feia quinze anys.