Es compleixen 311 anys del setge a Lleida de l'exèrcit de Felip V

Els llums de festa del dia del Pilar, divendres passat 12 d’octubre, oculten una mica la memòria històrica a Lleida, ciutat que precisament poc ha de celebrar en una data de trist record. I és que, en el marc de la Guerra de Successió –que va culminar amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714–, set anys abans, la nit del 12 al 13 d’octubre del 1707, va començar el bombardeig de les muralles de Lleida i el posterior assalt de les tropes borbòniques de Felip V, que es va traduir en la crema de tota mena d’edificis i en crims com l’incendi del convent del Roser, on van morir nombrosos civils que s’havien refugiat amb la vana esperança que es respectaria l’espai sacre, o també de l’edifici de l’Hospital de Santa Maria, on ciutadans refugiats van ser passats a fil d’espasa.

Han passat 311 anys des d’aquell trist episodi protagonitzat per un exèrcit borbònic de 25.000 soldats, enfrontat a amb prou feines uns 1.700 que defensaven Lleida, juntament amb un miler de miquelets i vuit-cents veïns membres de la milícia. Això sí, la resistència va ser numantina perquè les tropes austriacistes i els veïns refugiats a la Seu Vella i el Castell del Rei encara van aguantar un mes, fins a l’11 de novembre, quan la falta d’aigua potable i una violenta epidèmia de disenteria amb un miler de morts va provocar la capitulació final davant de les tropes de Felip V.

Lleida va passar de tenir uns 6.000 habitants a només 2.400, després dels morts en combat, els penjats i els exiliats. La Paeria i Estudi General van ser abolits i la Seu Vella es va convertir en una caserna militar.