Tribut dels Torms a la gent gran

L’església dels Torms es va quedar ahir petita per homenatjar una trentena de veïns majors de vuitanta anys amb un emotiu acte al qual també van assistir desenes de familiars i amics. “Sabia que si avui no venia me n’hauria penedit el que em queda de vida, perquè ha estat un acte preciós en el qual m’he retrobat amb coneguts que no veia des de feia anys”, explicava Enric Reig, que a pocs dies de complir noranta-nou anys pot presumir de ser avui dia la persona més longeva nascuda en aquesta petita localitat de les Garrigues.

Malgrat que es va traslladar a Barcelona fa prop de seixanta anys, assegura que “m’omple d’alegria tornar al poble on vaig créixer”. Després d’una missa presidida pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez, la festa es va traslladar al Gran Casal, on l’entrega de plaques commemoratives a càrrec de l’alcalde, Josep Bardia, va precedir un dinar de germanor multitudinari que va fer les delícies dels assistents. Justina Masip, de noranta-dos anys, és una de les poques homenatjades que encara resideix als Torms i poc abans del dinar assegurava entre rialles que “som un poble petit però ben avingut i és d’agrair que cada deu anys ens reunim tanta gent per participar en un acte tan bonic”.

Algunes de les persones grans van emigrar fa anys, així que la festa requereix setmanes de preparació

El col·lectiu de jubilats i l’ajuntament dels Torms organitzen aquesta festa cada deu anys amb l’objectiu d’“honrar la saviesa de la gent gran, que són els que ens han educat fins al dia d’avui i sense ells no seríem aquí”.

Segons van assenyalar alguns membres de l’organització, l’homenatge requereix setmanes de preparació per posar-se en contacte amb els familiars dels veïns que van emigrar fa anys. Tot i així, els assistents sempre acaben fent cas a la dita popular, i “com casa, enlloc”.

En aquesta ocasió, la Justina celebra que “tinc la sort de participar per segona vegada en l’homenatge perquè fa deu anys ja en tenia vuitanta-dos i també em van convidar” a l’esdeveniment.