Mor l'escriptor i crític literari Robert Saladrigas

L’escriptor i crític literari català Robert Saladrigas va morir ahir als 78 anys a Barcelona com a conseqüència d’un càncer que tenia des de feia diversos anys, segons va informar La Vanguardia, on va col·laborar durant 40 anys. Saladrigas es va iniciar en el periodisme a Solidaridad Nacional i El Noticiero Universal, i posteriorment va començar a col·laborar regularment amb Destino, Tele-Estel, Abc, Cavall Fort i Tele-exprés. Entre el 1981 i el 1993 va ser el responsable de les pàgines literàries de La Vanguardia, on va continuar publicant una crítica setmanal sobre narrativa estrangera i el seu últim article va aparèixer dissabte passat, dedicat a l’autora francesa Marie-Hélène Lafon.

Va rebre nombrosos premis gràcies a obres com El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi 1991 i premi Crexells 1992; La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany de novel·la 1996 i La llibreta groga (2004), premi Josep Pla 2004. L’escriptor va formar part de la generació literària dels 70, a partir d’un llibre d’entrevistes d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, en què va formar part dels 25 autors escollits. Va ser un autor precoç. Als 18 anys, Robert Saladrigas es va classificar per al premi Nadal, amb No todo es negativo. Posteriorment, va entrar a treballar a l’editorial Noguer, que deixa just abans de fer el soldat, a Melilla. Al cap de quatre anys, va traslladar l’experiència del viatge en un tren militar a la novel·la 52 hores a través de la pell, que no publica fins al 1970 i que es converteix en finalista del premi Prudenci Bertrana 1969. Posteriorment, es va dedicar professionalment al periodisme.

Publicava una crítica setmanal a ‘La Vanguardia’ i el seu últim article va aparèixer dissabte passat

Entre les seues obres, hi ha el llibre de contes Boires (1970), premi Víctor Català, i Còmplices de ciutat (1999), i per a un públic juvenil va escriure: Entre juliol i setembre (1967) i L’Àlex, el 8 i el 10 (1970), entre d’altres. En assaig, va publicar L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya (1973) i Las confesiones no católicas de España (1971).