TRIBUNALS INFANTESA
Primer litigi civil pel cas dels nadons robats
Una mare demana la nul·litat de l’adopció de la seua filla || Després de parir a la Dexeus, li van dir que era un nen i que va morir
Els jutjats de Barcelona van acollir ahir el primer litigi civil sobre el cas dels nadons robats a Catalunya. Així, Alfonsa Clara Reinoso va demanar la nul·litat del procés d’adopció de la seua filla, al·legant que no va donar el seu consentiment perquè els metges que van assistir el part el 1987 li van dir que era nen i que havia mort. Amb catorze anys, Reinoso va donar a llum la seua filla a la Clínica Dexeus de Barcelona estant ella tutelada pel Tribunal de Menors de Barcelona, llavors dirigit per l’actual ministra Margarita Robles. Reinoso va assegurar que mai va donar la nena i que vol que li tornin els seus drets com a mare, ja que en el moment dels fets estava en una situació de vulnerabilitat que no li va permetre decidir. “He lluitat per tenir la família que mai vaig tenir. Tinc tres fills meravellosos. He lluitat per aconseguir la felicitat que mai vaig tenir, i saber que el meu fill no va morir, que me’l van prendre, em fa ser infeliç”, va manifestar.
Segons el seu relat, durant el part la van sedar i quan es va despertar li van dir que el nadó havia mort, per la qual cosa demana la nul·litat de l’adopció en el procediment civil, en el qual estan demandats els pares adoptius i la seua filla està com a codemandada, després que en la via penal el cas s’arxivés. La plataforma Te Estamos Buscando va especificar que el 2016 l’Audiència de Barcelona va determinar que existien indicis d’irregularitat, però els jutges van arxivar la causa per falta de proves per demostrar la sostracció del nadó. L’advocat de Reinoso va al·legar que el juny del 1987 encara no estava vigent la llei 21/1987, que permetia autoritzar l’adopció del nadó sense consentiment “quan els que l’hagin de donar es trobin impossibilitats per fer-ho”.
Lleida va sumar 28 denúncies de sostraccions El cas dels nadons robats, presumptament sostrets als seus progenitors durant dècades, va sumar un total de vint-i-vuit denúncies a Lleida, de les quals vint-i-set van ser arxivades. Prop d’una trentena d’afectats es van reunir diverses vegades a Lleida per posar en comú informació sobre els seus respectius casos i, d’aquesta manera, fer prosperar les denúncies davant de la Fiscalia.