Anna Punsoda: «Estimem com ens han estimat a nosaltres de nens»

L’escriptora i periodista Anna Punsoda, amb arrels a Concabella, ha repartit la seua vida entre Lleida i Barcelona, on resideix actualment. Precisament aquests paisatges es reflecteixen a la seua primera novel·la, Els llits dels altres (Amsterdam), que va guanyar el Premi Roc Boronat. Està protagonitzada per la Claustre, una jove que va patir abusos de nena, amb un pare alcohòlic i una mare depressiva incapaços de protegir-la. Dimarts vinent, 6 de novembre, a les 19.30 h, el presentarà a la llibreria Caselles de Lleida.

La novel·la plasma les relacions entre pares i fills. Són sempre complexes?

Vaig intentar explicar els vincles primaris i veure com afecten la personalitat i es traslladava a les relacions que tenim d’adults. D’alguna manera vaig voler veure l’adult en el nen i el nen en l’adult.

Com marquen aquests vincles?

Crec que són fonamentals. A la Claustre, la protagonista, es reflecteix d’una banda el sentiment de desprotecció i inseguretat que genera la figura paterna absent; i pel que fa a la mare, es recolza molt en la nena, i això d’una banda genera certa necessitat mútua, però, d’una altra, una certa necessitat de la Claustre de llibertat, de fugir.

Es fa difícil estimar?

Sí. Una cosa que també volia plasmar és que sembla que estimar és una cosa que tots fem de manera natural, però en realitat és més complexa. En el cas de la Claustre no és que no l’estimessin, però no la van estimar bé i després té dificultats per estimar. D’alguna forma aprenem a estimar-nos com ens han estimat, la manera com ens estimen de nens marca la nostra forma d’estimar d’adults.

El nom de la protagonista no és casual.

És habitual a Solsona i Guissona, però la simbologia és que un claustre és la part més interior dels monestirs i tanmateix és per on entra la llum. D’alguna forma volia explicar que moltes vegades la nostra part més interior és la més lluminosa.

Quin paper juga Lleida a la novel·la?

Sí, per a mi era molt important la versemblança i a l’hora de treballar un personatge i establir les seues relacions em va resultar més fàcil parlar del que coneixia. És per això que surten escenaris coneguts que van arribar a ser llocs molt mítics de Lleida i voltants.