La capa d'ozó es recupera entre l'1% i el 3% per dècada, segons un últim estudi

L’última avaluació científica de l’esgotament de la capa d’ozó indica que aquesta es recupera a nivells d’entre l'1 i  el 3 % per dècada i que les accions empreses en el marc del Protocol de Montreal (1987) poden ajudar a recuperar aquest vital escut fins el 2060.

"Les troballes de l’informe confirmen que les mesures adoptades en virtut del tractat internacional han provocat disminucions a llarg termini en l’abundància atmosfèrica de les substàncies controlades que esgoten l’ozó (SAO) i en la contínua recuperació de l’ozó estratosfèric", assegura un comunicat de l’ONU Medi Ambient i la Organización Meteorológica Mundial (OMM).

Els resultats d’aquesta revisió quadriennal, realitzada pel Panell d’Avaluació Científica del Protocol de Montreal, seran presentats a partir d’avui durant la trentena reunió dels signants d’aquest acord, que se celebrarà fins divendres a la capital equatoriana.

"L’evidència presentada pels autors mostra que en parts de l’estratosfera la capa d’ozó s’ha recuperat a una taxa d’entre 1-3 % per dècada des de l’any 2000", assenyala el comunicat. I agrega que, segons les taxes projectades, l’hemisferi nord i l’ozó de latitud mitjana es recuperaran completament per a la dècada de 2030, seguits de l’hemisferi sud en la dècada de 2050 i les regions polars el 2060.

La capa d’ozó protegeix la vida a la Terra dels rajos ultraviolada del sol i la seua conservació és l’objectiu central del Conveni de Viena de 1985, ratificat per 197 estats.

El Protocol de Montreal és un annex destinat a reduir l’ús d’aquelles substàncies que consumeixen la capa d’ozó, gasos contaminants que acceleren l’escalfament global i el canvi climàtic. "El Protocol de Montreal és un dels acords multilaterals més exitosos de la història per una raó: la seua acurada combinació entre ciència i acció col·laborativa establerta per guarir la nostra capa d’ozó", afirma Erik Solheim, director executiu de l’ONU Medi Ambient.

L’avaluació científica, diuen els autors de l’últim estudi, ofereix una visió del paper que ha de tenir el Protocol en les pròximes dècades, quan es compleixin els terminis per deixar d’utilitzar certs productes i entri en vigor l’Esmena de Kigali, aprovada el 2016.

Ratificada fins ara per 58 països, aquesta esmena, que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener, requereix que els països redueixin la producció i el consum projectats d’hidrofluorocarbonis (HFC) en més del 80 % durant els propers 30 anys.

Per als autors de l’Avaluació, "és possible evitar fins 0,5°C d’escalfament global aquest segle a través de la implementació de l’Esmena" i es reafirma la seua "importància crucial" en els esforços per mantenir l’augment de la temperatura global per sota de 2°C.

El científic nord-americà David Fahey, copresident delPanell d’Avaluació Científica del Protocol de Montreal, indica que els resultats de l’últim estudi "ressalten la importància d’un monitoratge continu a llarg termini dels HFC en l’atmosfera a mesura que l’Esmena de Kigali comença a refermar-se".

Les troballes es produeixen poc després del llançament d’un informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que va concloure que "només queden dotze anys per limitar l’escalfament global en 1,5 °C" i que un augment més gran en les temperatures globals causarà "un impacte cada vegada més extrem en la vida humana i en els ecosistemes", adverteix el mateix comunicat.

"Les emissions de diòxid de carboni continuen sent, per molt, els gasos amb efecte d’hivernacle que impulsen més l’escalfament global. Però també podem ajudar a enfrontar el canvi climàtic en reduir altres gasos, inclosos els HFC. Cada contribució és important", explica el secretari general de l’OMM, Petteri Taalas, abans de la trobada a Quito.