Els casaments a partir dels 60 anys s'han triplicat a Lleida

Mai no és tard si a la fi arriba, diu el refrany. I una mostra d’això és l’augment dels matrimonis a partir dels seixanta anys, que a les comarques de Ponent s’han triplicat aquesta última dècada. Són molts els que, arribada l’època de la jubilació, decideixen fer un canvi a la seua vida i buscar un company o companya per gaudir d’aquests anys de calma. Però no és l’única raó. Alguns tarden a trobar la seua mitja taronja o decideixen tornar a passar per l’altar de nou. Segons les últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any passat es van registrar un total de 108 matrimonis en què almenys un dels cònjuges tenia seixanta anys o més. Una xifra que ha augmentat respecte al 2016, que va ser de 83 i que s’ha triplicat en els últims deu anys, quan el 2007 se’n van comptabilitzar només una trentena. Per sexes, són els homes els que s’inclinen més per donar el sí, ho vull a partir dels seixanta, amb 77 cònjuges l’any passat davant les 31 dones que van contreure matrimoni en aquesta franja d’edat. Així mateix, les bodes entre persones de més de setanta també han experimentat un increment a Ponent, al passar de 12 a 25 en cinc anys.  

Una evolució a l’alça que contrasta de forma significativa amb els matrimonis formats per lleidatans de menys de trenta anys. Segons les dades de l’Idescat, l’any passat la província va registrar un total de 563 matrimonis amb almenys un dels contraents d’entre 15 i 29 anys, la meitat que fa una dècada, quan hi va haver 1.500 enllaços en aquesta franja edat. En deu anys, la dinàmica social ha canviat l’edat a l’hora de fer el salt al matrimoni i no són tants els joves que decideixen casar-se. D’aquesta forma, si el 2007 la franja d’edat amb més bodes anava dels 25 als 29 anys, en l’actualitat se situa entre els 30 i els 34 anys. En conjunt, el nombre de matrimonis va tornar a descendir l’any passat a la província de Lleida, amb un total de 1.405 enllaços, un 4 per cent menys respecte al 2016. Es tracta de la xifra més baixa de casaments, tant civils com religiosos  dels últims dos anys. D’aquestes unions, dinou van ser entre persones del mateix sexe.

"Tenia por de quedar-se sol"

Antoni Jover i Pilar Navarro es van casar a l’ajuntament de la Seu d’Urgell fa ara un any i mig. Van contactar a través d’una de les moltes plataformes que hi ha a internet per conèixer persones i després de viure junts durant tres anys van decidir formalitzar la situació. Tots dos estaven divorciats, Jover des de feia gairebé vint anys. Després d’haver treballat durant molt temps com a conductor d’autobús, una època en la qual “cada dia estava en un lloc diferent i no tenia temps per tenir una parella estable”, va arribar l’hora de jubilar-se i es va adonar que “arribava a casa i estava sol”. Aquella situació “no era agradable”, recorda, i “no volia quedar-me sol”.

La situació de tots dos, reconeix, és “peculiar” perquè “sembla que tornem a viure com si fóssim joves”. I és que Navarro està gran part de la setmana vivint a casa del seu fill a Barcelona per ajudar-lo a cuidar el seu nét de quatre anys i el marit s’hi desplaça cada setmana o com a màxim cada quinze dies” per poder estar amb ella.

“És com quan un és jove, que com que s’està en la distància, cada vegada que ens trobem és com si fos la primera vegada”, explica en aquest sentit Jover, emocionat.

Més celebracions civils, que ja suposen el 82% Els casaments civils fa anys que són l’opció preferida pels lleidatans, però van a l’alça. Dels 1.405 enllaços celebrats l’any passat a Ponent, el 82 per cent van ser exclusivament civils (sense passar per l’església), dos punts més que un any abans. En canvi, les bodes religioses (pel ritu catòlic o d’altres) suposen el 17 per cent del total i cauen nou punts en cinc anys.