Centres d'acollida desbordats

Almacelles acull des de fa una setmana el primer centre d’emergència de la província per als menors estrangers no acompanyats (mena), un nou model d’atenció que pretén donar resposta a l’arribada massiva d’aquest col·lectiu a Catalunya i que es tradueix en centres sobreocupats. “Es tracta d’un recurs d’urgència per evitar que els menors que acaben d’arribar passin hores a les comissaries o als jutjats mentre se’ls identifica i se’ls assigna un centre de primera acollida”, va explicar el director del centre gestionat per la fundació Sant Joan de Déu en aquesta localitat del Segrià, Marcos Febas. Aquestes instal·lacions acullen actualment catorze menors dels trenta que es preveu que arribin en els propers dies, encara que “la idea és que només passin aquí una setmana, una estada curta en què els fem revisions mèdiques i reprenem el contacte amb els familiars abans de derivar-los a altres recursos”. Val a destacar que, a més d’aquestes trenta places d’emergència, el Sant Joan de Déu també atén des del mes d’abril més de seixanta menors en un centre de primera acollida en el qual cobreixen les necessitats bàsiques i també contribueixen en la seua formació. En aquest sentit, Febas explica que estan “saturats” i atenen vuit joves més dels seixanta pactats amb la Direcció General d’Atenció a la Infantesa (DGAIA).

“L’administració està fent un gran esforç, encara que aquesta arribada massiva ha provocat que es deixin els recursos a llarg termini, com són els pisos i les residències tutelades que afavoreixen a la seua autonomia. Hem de treballar en els recursos de continuïtat perquè de vegades l’estada als centres de primera acollida s’allarguen anys”, explica el director. La majoria dels seus usuaris són marroquins de 16 i 17 anys, tot i que n’hi ha de més joves, fins i tot de tretze anys.

"Vénen per ajudar la família i formar-se"

Maria José Rueda. Psicòloga

Com atenen aquests joves que han viscut històries d’extrema duresa per a la seua edat?

Intentem fer una acollida al més càlida possible, centrant-nos sobretot en l’alfabetització. Es tracta de joves que han arribat a la Península a la recerca de millor qualitat de vida, encara que pel camí han hagut de patir la pèrdua d’amics i companys de viatge, per la qual cosa també ens encarreguem de donar aquest suport emocional.

Quines raons els han portat a prendre camins tan durs?

Tots tenen motivacions diferents, però sí que hi ha hagut un canvi de tendència. Abans eren joves que fugien de la pobresa extrema però ara, en canvi, normalment són menors que al seu país tenien les necessitats bàsiques cobertes i que vénen amb la idea d’ajudar la família i formar-se. De vegades hem de fer que connectin amb la realitat i fer-los veure que els seus objectius necessiten temps.

"Falten recursos per atendre els Mena"

Ray Iunque

Educador Coordinador

Com és el dia a dia al centre d’acollida?

És bastant dinàmic, encara que tenim una programació planificada. Normalment s’aixequen a les vuit del matí, esmorzen i comencem els tallers d’alfabetització. A la tarda, tenen unes hores de lleure i poden contactar amb els seus familiars per telèfon. La convivència és força bona, però cal tenir en compte que són adolescents i que, de tant en tant, tenen petites discussions que hem de reconduir. La majoria d’aquests menors s’impliquen en el seu procés d’adaptació i tenen bona predisposició.

Creu que s’està gestionant bé l’arribada massiva d’aquest col·lectiu?

Falten recursos per donar una atenció directa als menors, perquè no hem previst aquesta arribada massiva. Ens centrem a atendre al màxim de menors, però el que importa també és la qualitat d’aquests serveis.