Alemanya busca lleidatans per tornar el que els va robar Hitler

Documents, fotografies, rellotges de butxaca o plomes. Són objectes robats pels nazis als deportats als camps de concentració i que continuen buscant els seus amos anys després de l’horror. L’associació Amical Mauthausen i d’altres camps de concentració col·labora amb el Servei Internacional de Rastreig (ITS), el centre més gran del món dedicat a documentar la persecució del nacionalsocialisme, perquè els familiars de les víctimes de la barbàrie nazi puguin recuperar les seues pertinences personals. Dels més de 3.300 casos que aborda l’associació, 68 són espanyols i, entre ells, almenys hi ha quatre lleidatans, tots presoners del camp de concentració de Neuengamme, a Hamburg.

A la llista figuren dos veïns de Bausen. El primer, Isidor Pujol, nascut l’octubre del 1910, va morir al camp nazi l’abril del 1945. Només tenia 34 anys. L’associació alemanya busca els seus descendents per poder lliurar-los diversos documents així com un rellotge de butxaca, un penjoll i una capseta. També busquen els familiars d’Armand Sarrien (Armand Sarrieu a la llista de l’ITS). Amb només 24 anys va morir al camp de Neuengamme i en el fons alemany conserven documents seus, així com un bolígraf i un anell. A la llista també apareix Ramón Duch Carreras, veí de Maials que als 54 anys va morir presoner del camp nazi a Hamburg. A l’associació tenen documents i un rellotge de butxaca que li pertanyien. El quart nom correspon a Raymond Almandi, de Lleida, la família del qual ha pogut recuperar els seus objectes gràcies a aquesta iniciativa. L’entitat conservava documentació, un rellotge de polsera i fotografies familiars. Després del seu pas per Neuengamme va ser traslladat al camp de Ravensbrück, on va ser alliberat l’abril de l’any 1945.

Prop de 3.000 objectes de presoners de 34 nacionalitats A l’arxiu del Servei Internacional de Rastreig hi ha prop de 3.000 objectes de presoners de camps de concentració. Sovint van ser les últimes pertinences de les víctimes de la persecució nazi, les coses que tenien en el moment del seu arrest. El 2016, el centre alemany va iniciar una campanya per tornar les possessions personals robades pels nazis als deportats o els seus descendents. Una campanya que fan a les xarxes socials amb el hashtag #StolenMemory i que compta amb la col·laboració d’associacions i historiadors. Procedeixen principalment dels camps de Neuengamme i Dachau, encara que també hi ha objectes de presoners de la Gestapo d’Hamburg, els camps de Natzweiler i Bergen-Belsen i els camps de trànsit d’Amersfoort i Compiègne. L’arxiu comptabilitza fins a trenta-quatre nacionalitats i queden 400 objectes de propietaris sense identificar.