Mor Celestí Regué, històric del PSUC i de l'antifranquisme
Va impulsar el sindicalisme agrari i també va ser líder veïnal de la Bordeta
Celestí Regué Regué, que va ser un dels primers militants del PSUC a Lleida, impulsor del sindicalisme agrari i destacat opositor a la dictadura franquista, va morir ahir als 94 anys d’edat. Regué es va convertir en un dels promotors i protagonistes de la que potser va ser la primera manifestació a Lleida ciutat després de la Guerra Civil, quan un diumenge del 1966 un centenar de persones es van concentrar davant de la Catedral per denunciar l’incompliment per part de la Unión Laical de Beneficiados (un entitat de l’Església) de l’acord de venda de les més de 3.000 hectàrees de terra que posseïa en diversos municipis als pagesos que la conreaven com a colons. Aquest acord havia estat firmat el 1935, però després de la Guerra Civil l’Església es va negar a fer-lo efectiu. L’acció de Regué, en la seua doble condició de repre- sentant dels pagesos (al costat de Gregori Biosca) i membre del PSUC, partit que va impulsar aquesta i altres mobilitzacions, va ser clau perquè al cap d’uns anys l’Església acabés accedint a executar l’acord. Precisament, Regué va ser un dels fundadors de les Comissions Pageses a Lleida, que van ser el germen d’Unió de Pagesos, impulsant així el sindicalisme agrari de base en contraposició a la Cambra Agrària, que en aquell temps presidia Juan Manuel Nadal.
A nivell polític, va ser un dels integrants del PSUC més actius en la lluita antifranquista. Així, va participar en la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya el 1971 i el 1973 va ser uns dels 113 membres d’aquesta organització que van ser detinguts a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Després de l’adveniment de la democràcia i el declivi del PSUC, Regué va adquirir protagonisme en el moviment veïnal, ja que va ser president durant diversos anys de l’associació de veïns de la Bordeta, barri en què va residir tota la seua vida en una casa a l’avinguda de les Garrigues. Ara bé, mai no va deixar de banda la política i, en els últims anys de la seua vida, va participar activament en les activitats de Podem a la ciutat, al costat de qui va ser un altre dels primers militants del PSUC, Ventura Margó.