L'Arnau ja es prepara per a una possible legalització de l'eutanàsia

El Comitè d’Ètica Assistencial de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida rep a l’any entre tres i quatre casos de consultes sobre mort digna. Es tracta, sobretot, de qüestions sobre diferències entre professionals o dubtes de professionals i familiars del pacient. “Els metges estem preparats per tractar i curar. Quan el tractament no funciona, hem d’aportar llum”, assenyala Oriol Yuguero, metge i president d’aquest comitè. En aquests casos, matisa, no parlem d’eutanàsia, sinó de sedació pal·liativa que “respon a garantir el confort del pacient al final de la seua vida”.

En l’actualitat, Yuguero afirma que la societat està preparada per abordar seriosament el debat sobre l’eutanàsia, en el qual, com a metge i bioeticista, es mostra a favor de la despenalització. “Ho dic com a professional, ja que el comitè no té un posicionament, atès que ha de donar resposta a les demandes dels pacients i dels professionals”, concreta.

L’organisme de l’Arnau rep a l’any tres o quatre consultes de professionals i pacients per mort digna

Suïssa, Alemanya i estats dels EUA permeten que el metge subministri medicaments al pacient

En aquest sentit, Yuguero defensa que la prioritat és que “el professional estigui còmode i es respectin tots els drets del pacient”. Per a això, cal donar eines i preparar els professionals.

Així, el comitè de l’Arnau s’està preparant en el cas que s’aprovi la despenalització de l’eutanàsia. “S’està creant un equip per ser més presents a l’hospital i resoldre els dilemes ètics que puguin sorgir a professionals i a pacients”, explica Yuguero.

El metge avala, a títol individual, el decret que garanteix que, en cas de despenalitzar-se l’eutanàsia, pugui fer-se de forma responsable i col·legiada, amb una decisió de consens entre les parts implicades. “Cal continuar treballant perquè la gent mori sense dolor” i facilitar, com ja s’està fent amb els equips de cures pal·liatives, “que qui ho desitgi pugui morir a casa seua”. Una atenció pal·liativa en la qual hi ha un grup de pacients que queda exclòs: són aquells en els quals no es pot fer res per mitigar el seu dolor i no hi ha cap perspectiva de millora ni a curt ni a llarg termini.

Tanmateix, Yuguero opina que la despenalització de l’eutanàsia no suposarà un boom de casos, ja que, assenyala, les persones volen “viure amb dignitat i qualitat”. “No s’ha de barrejar conceptes com eutanàsia, suïcidi assistit o cures pal·liatives. El primer ha de servir com a complement, però mai la primera opció”, afirma. Quant als professionals, Yuguero assegura que és primordial que puguin objectar si ho desitgen. “Cal respectar la voluntat del metge.”

Malgrat tot, la mort digna sempre està garantida a l’Arnau, assegura. “Ningú ha de viure de forma inhumana. I morir d’aquesta forma, tampoc”, afirma. “Hem d’anar més enllà”, conclou.

L’eutanàsia és legal en tres països europeus, el Canadà i Colòmbia L’eutanàsia és una pràctica que a Europa és legal a Holanda, Bèlgica i Luxemburg. Fora del vell continent, l’eutanàsia activa (quan un metge posa fi a la vida d’un pacient a petició d’aquest) està també autoritzada al Canadà, Colòmbia i l’estat australià de Victòria (on entrarà en vigor el juny del 2019). A més, hi ha altres països que no admeten l’eutanàsia activa però sí el suïcidi mèdicament assistit (quan el metge facilita al malalt les drogues necessàries per acabar amb la seua vida, però és el mateix malalt qui les ingereix), com és el cas de Suïssa, Alemanya i diversos estats dels EUA.