Marià Mullerat, màrtir lleidatà

El Vaticà ha aprovat la beatificació del metge lleidatà Marià Mullerat, assassinat per les milícies republicanes a Arbeca a començaments de la Guerra Civil per la seua defensa de la fe, que el va portar fins i tot a formar part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Nascut a Santa Coloma de Queralt (Tarragona) el 1897, es va traslladar als anys vint a aquesta localitat de les Garrigues, on va fundar una família al costat de Dolors Sans i va arribar a convertir-se en alcalde. “El van matar perquè era un home estudiós, molt creient i que mai no va callar el que pensava”, explica a aquest diari Delfí Jovellar, nét de Mullerat. “Sempre va ser molt devot i va dedicar la seua vida a ajudar els altres”, assegura, al mateix temps que afegeix que “fins i tot quan el van capturar i sabia que l’anaven a matar va demanar paper i llapis per escriure el nom dels pacients que esperaven la seua visita perquè un altre metge se’n fes càrrec”.

Amb la proclamació de la Segona República, “sabia que corria perill i quan anys després va començar la guerra, va fugir amb un company, però de camí a Saragossa va fer mitja volta i va tornar el poble perquè sabia que no podia deixar desatesos els malalts”. Respecte al seu mandat com a alcalde d’Arbeca durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, el seu nét destaca que “no pertanyia a cap partit polític, però el van escollir perquè era un home respectat que va posar en marxa importants projectes d’urbanització i va treballar en favor de la convivència de tots els veïns”. La seua fascinació per la cultura i les lletres va quedar reflectida amb la publicació de L’Escut, un diari local en català que va dirigir entre el 1923 i 1926 i que va difondre poemes de Josep Carner i Joan Maragall, entre altres personalitats. Un mes després de l’esclat de la guerra, el 13 d’agost del 1936, Mullerat i cinc veïns més van ser capturats i portats a una zona denominada el Pla, on “els van disparar, els van llançar gasolina i els van cremar vius”. “Alguns testimonis deien que els crits es van sentir des del poble, a tres quilòmetres de distància”, apunta Jovellar. “Mai no hem guardat rancor perquè sempre ens van educar en el perdó”, assenyala. La cerimònia de beatificació, procés que es va iniciar el 2003, se celebrarà en els propers mesos.

L’Església ha beatificat 1.901 persones després de la Guerra Civil Amb la de Marià Mullerat i nou religiosos asturians més que van ser assassinats durant les revoltes del 1934, l’Església ha reconegut el martiri d’un total de 1.901 persones durant el període de la Segona República i la Guerra Civil. La basílica de la Sagrada Família de Barcelona va acollir la setmana passada l’últim acte de beatificació de 16 màrtirs que van ser víctimes de la persecució religiosa, també durant 1936 i 1937. L’Església pot concedir aquest estatus a través del reconeixement del martiri o d’una vida particularment piadosa, la qual cosa rep el nom de “virtut heroica”. La monja espanyola María Antonia Pereira (1700-1760) així com Arcàngela Badosa (1878-1918), religiosa nascuda a Girona de la Congregació de les Germanes de la Benaventurada Mare de Déu del Mont Carmel, van ser declarades recentment “venerables”.