Prop de 2.700 lleidatans tenen firmat no allargar la seua vida artificialment

Decidir com es vol morir en vida. És el que han firmat un total de 2.690 lleidatans que han subscrit un document de voluntats anticipades per deixar per escrit que, arribat el moment, no volen allargar la seua vida de forma artificial.

És una xifra rècord a les comarques de Ponent i també a Catalunya, on des de l’any 2002 s’han registrat més de 84.000 d’aquests documents. Es tracta de deixar per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments mèdics que la persona desitja rebre si una malaltia física o psíquica els impedeix expressar la seua voluntat.

La proposta del PSOE inclou pacients amb patologies irreversibles com Ramón Sampedro

Segons les dades del registre del departament de Salut, l’any passat es van firmar 9.251 documents a Catalunya, l’11% de tots els registrats fins ara, amb una mitjana de 25 al dia. Aquesta tendència apunta, segons la conselleria, que, en determinats sectors de la població, la firma d’aquest document ha deixat de ser un fet excepcional. Aquesta última voluntat passa, per exemple, perquè no es prolongui la vida de forma artificial, per no rebre tractaments de suport ni teràpies poc contrastades o rebutjar el trasllat del lloc de residència en l’últim tram de vida.

En aquests documents també es pot manifestar el desig de fer una donació d’òrgans i serveixen tant per orientar la pràctica respectuosa dels professionals sanitaris com per dissipar dubtes dels familiars. La firma es dispara, sobretot, quan es reobre el debat del dret a la mort digna o de l’eutanàsia, a banda de casos mediàtics de persones que inicien una batalla per aconseguir morir com ells volen.

Morir segons els desitjos expressats i amb el mínim sofriment possible és la clau de la legislació sobre drets i garanties de la dignitat de les persones en el procés d’atenció al final de la vida. Més coneguda com a llei de mort digna, es preveu que abans que acabi l’any sigui aprovada al Congrés per a la remissió al Senat i, per tant, l’aprovació definitiva. Una iniciativa de Ciutadans que no comptarà, en principi, amb el suport d’ERC, PDeCAT i PNB al considerar que envaeix les competències autonòmiques.

Aquesta norma veurà la llum abans de la regulació de l’eutanàsia, proposada pel PSOE, que seguirà per primera vegada la tramitació parlamentària després de salvar el primer escull al Congrés fa unes setmanes. Hi ha diferències fonamentals entre les dos normatives.

La de mort digna està dirigida a pacients en l’etapa final de la vida, per escurçar l’agonia, mentre que l’eutanàsia podria sol·licitar-la qualsevol malalt amb un sofriment “insuportable” per una discapacitat greu crònica i que depenguin d’altres persones o les persones que requereixin cures pal·liatives per una malaltia greu i incurable. Aquí s’inclouen els casos que no tenen per què estar en la fase terminal de la malaltia, com seria el de Ramón Sampedro.

Les associacions per una mort digna es mostren esperançades que aquesta vegada el debat sobre la despenalització de l’eutanàsia arribi a bon port. Dret a Morir Dignament de Catalunya va participar la setmana passada al Parlament Europeu en unes jornades de debat. La coordinadora a Lleida, Concepció Canut, que va participar com a portaveu, explica que es van reunir amb entitats de Portugal, Bèlgica, França i Polònia per difondre el moviment a favor d’una mort digna i per posar en comú la situació política dels diferents països. En aquest sentit, Canut va ressaltar que a Catalunya “som líders en el dret dels pacients i les cures pal·liatives, encara que hi ha situacions d’extrema duresa en les quals la sedació no és suficient”.

En l’àmbit mèdic, el Comitè de Bioètica de Catalunya fa anys que advoca per despenalitzar l’eutanàsia, així com el Parlament de Catalunya.

A Lleida, el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Arnau de Vilanova es prepara per a una possible legalització i per donar eines als professionals per aclarir dilemes ètics. Si tira endavant la llei, els lleidatans que hagin inclòs l’eutanàsia al seu testament vital podran veure complert el seu desig, si es dóna el cas, sense que el metge cometi un delicte.

Eutanàsia: la majoria dels espanyols desitja que es reguli