El Suprem prohibeix als divorciats amb fills utilitzar l'habitatge familiar si conviuen amb una nova parella

El Tribunal Suprem ha establert que el pare o la mare que viu amb els seus fills en un habitatge familiar en règim de guanys i que introdueix a la seua nova parella a conviure-hi de manera estable, perd el dret a disfrutar de l’ús d’aquesta casa. En la sentència, el Ple de la Sala Primera del Suprem explica que el progenitor, una vegada que es liquidi la societat de guanys, haurà d’abandonar la residència.

La resolució desestima el recurs de cassació de la Fiscalia contra una sentència de l’Audiència Provincial de Valladolid que havia acordat l’extinció del dret d’ús de l’habitatge per considerar que l’entrada d’una tercera persona a l’immoble feia perdre a aquest la seua antiga naturalesa d’habitatge familiar, en servir ara en el seu ús a una família diferent i diferent. En aquest cas, una parella de Valladolid es va divorciar i la dona es va quedar amb els seus fills a l’habitatge familiar. Passat un temps, va entrar a viure la seua nova parella, per la qual cosa el seu exmarit la va demandar.

El Suprem afirma que el dret a residir a l’habitatge familiar es manté "en tant que es conservi aquest caràcter familiar". Tanmateix, en el cas que ha estudiat la Sala, l’esmentat caràcter "ha desaparegut, no perquè la mare i fills hagin deixat de viure en ella, sinó per l’entrada d’un tercer, deixant de servir a les finalitats del matrimoni". I explica: "La introducció d’una tercera persona fa perdre a l’habitatge la seua antiga naturalesa per servir en el seu ús a una família diferent".

La Sala recorda que "l’interès dels fills no pot desvincular-se absolutament del dels seus pares, quan és possible conciliar-los", pel que "l’interès en abstracte o simplement especulatiu no és suficient". Per tant, "la mateixa decisió adoptada en el seu dia pels progenitors de posar fi al matrimoni, l’han de tenir ara per actuar en benefici i interès dels seus fills respecte de l’habitatge." I recorda que el caràcter de guany de l’immoble facilita altres solucions econòmiques que permeten precisament aquesta conciliació d’interessos com, per exemple, que el tercer compri la part de la casa que li correspon al que no resideix en ella.