Més de 60 persones viuen al carrer a Lleida i vora 700, en habitatges indignes

La fundació Arrels Sant Ignasi ha ajudat en el que va d’any 720 persones sense llar a Lleida ciutat, dotze més que en tot l’any 2017. Es tracta de persones que resideixen en cases okupes o en barraques amb condicions insalubres, encara que entre elles hi ha fins a 64 persones que viuen al carrer. “Cada vegada són més i passen desapercebudes”, va alertar el subdirector d’aquesta entitat, Òscar Costa, que ahir va reclamar més celeritat en l’obertura del Centre de Dia i Residència per a Persones sense Llar a l’antic convent de les Josefines, un projecte de l’ajuntament que assegura que “sembla que està estancat”. Precisament, per visibilitzar aquest col·lectiu i reivindicar el dret a un habitatge digne, més d’una cinquantena de persones, entre voluntaris i usuaris d’Arrels Sant Ignasi, es van concentrar ahir a la plaça de la Paeria i van protagonitzar una performance en la qual van construir una casa amb caixes de cartró. Sota el lema “Digues prou. Estic tant a prop que no em veus”, van reclamar unes polítiques públiques d’habitatges, així com un sistema que garanteixi ingressos mínims per a les persones en una situació de risc extrema i un acompanyament social que serveixi com a eina fonamental durant el procés d’inclusió. “Si no vas al ritme de la societat no vals res, ens miren com si fóssim coses i alguns ens fan sentir indignes”, van lamentar alguns dels usuaris de la fundació durant la lectura d’un manifest. En aquesta línia es va expressar també Alcides Jorge Gómez, un usuari en situació de vulnerabilitat que va assegurar que “els que acaben perdent sempre són els pobres”, alhora que va assegurar que demanen nòmines molt altes per aconseguir una casa, però més difícil és aconseguir un treball quan no tens res”. Segons l’informe anual de la fundació Arrels Sant Ignasi, l’any passat van acollir 1.395 persones a la ciutat, de les quals 1.009 no tenien cap ingrés.

“Vaig viure 15 anys en una tenda de campanya vora el riu”

Mighal assegura que “ara estaria al carrer si no tingués un amic que m’ofereix una habitació”. És una de les persones sense llar que la funció Arrels Sant Ignasi ha ajudat a tirar endavant, ja que “vaig estar vivint en una tenda de campanya al costat del riu durant quinze anys”. “Vaig arribar d’Eslovàquia a la recerca de feina però com que la meua salut va empitjorar ràpidament no vaig trobar-ne i em vaig quedar al carrer”, explica Mighal, alhora que lamenta que “viure en aquestes condicions fa molta por perquè mai saps què et passarà o si va vindrà algú a molestar- te. Fins a quatre vegades em van desnonar de la meua tenda de campanya, amb cotxes de patrulla que van venir a buscar-me”. Ara agraeix el suport d’aquesta entitat social, ja que “hi ha gent molt bona que m’ha ajudat a cobrir les necessitats bàsiques. Allà em van acollir sense jutjar-me”. Als seus 58 anys assegura que “és difícil que m’ofereixin feina, que és l’únic que necessitem les persones sense llar per sortir d’aquesta situació i valer-nos per nosaltres mateixos”. “Encara queda molta feina per fer quant a polítiques públiques d’habitatge, però avui hem vingut aquí per reivindicar els nostres drets fonamentals i aconseguir que es visibilitzi la nostra situació”, va explicar Mighal, que va assegurar que “viure al carrer és inhumà”.

Pocs casos i una resposta ràpida en capitals de comarca i pobles Les capitals de comarca i pobles registren poques persones sense sostre o que viuen en llocs que no compleixen les condicions mínimes per ser habitables. Així ho van explicar fonts municipals i de consells, en els quals nombrosos ajuntaments deleguen serveis assistencials. Els de Balaguer i les Borges Blanques van apuntar que no tenen ara cap cas sobre la taula i que, quan els serveis socials detecten aquestes situacions, la taula d’emergència reallotja els afectats amb celeritat. Per la seua part, l’alberg de Tàrrega va rebre 578 persones el 2017, si bé aquest equipament acull des de persones necessitades fins a transeünts.