Adults de l'any 2000

Pepe Domingo Reyes va ser el primer (vegeu la pàgina 5). Aquest jove lleidatà va nàixer l’1 de gener de l’any 2000, una data mítica. Tot i que el segle XXI no va començar fins a un any després, el canvi de dígit del mil·lenni va marcar els joves que ara estrenen la majoria d’edat. Els 3.284 nens que van nàixer a Lleida aquell any formen part de l’anomenada generació blockchain. Estan hiperconnectats i són més solidaris i feministes que els seus predecessors. I estan més compromesos políticament. Gairebé tots estudien, ja sigui un grau universitari o un cicle superior d’FP. “A diferència del que els va passar als millennials, que es van formar creient que tindrien més oportunitats en plena bonança econòmica i es van trobar amb una realitat de precarietat laboral i una crisi mundial sense precedents, aquests joves ja saben que viuran pitjor que els seus pares i que només poden aspirar al mileurisme i a enllaçar contractes.” Eduard Ballesté (UdL) és un dels responsables de l’estudi Ser jove a Lleida avui, publicat per Pagès l’any passat. A través de prop de sis-centes entrevistes es posa de manifest que un 45 per cent de persones d’entre trenta i trenta-quatre anys encara viu a la casa familiar. “Aquesta és una de les raons per les quals s’allarga l’etapa d’estudis superiors fins a la trentena.”

Són la primera generació que no comparteix referents televisius, perquè ha canviat la petita pantalla per internet, “la plataforma infinita”, en paraules de Ballesté. Això ha fet que per primera vegada en la història, els joves d’arreu del món hagin compartit una mateixa cultura popular en un planeta realment global. Segons l’antropòleg lleidatà Carles Feixa, aquesta connexió 3.0 determina la manera de ser d’aquests joves (vegeu la pàgina 4), que han trobat en internet un espai d’emocions en el qual prenen partit, la qual cosa explica les multitudinàries manifestacions feministes del 8 de març, o la gran marxa de joves contra Donald Trump i pel control de les armes als Estats Units. “En canvi, la política tradicional està en mans de gent gran que són els que han convertit Donald Trump en president, han fet possible el Brexit al Regne Unit o han fet fracassar l’acord de pau amb les FARC a Colòmbia.” Uns joves “invisibilitzats”, segons denúncia Oriol Olmo, portaveu del Jovent Republicà de Lleida. En aquest sentit, Ballesté destaca que els joves opten per una política “de carrer”, més participativa i menys institucional. Cap dels joves del 2000 ha pogut exercir encara el seu dret al vot i hi ha unanimitat en el fet que en tenen “moltes ganes”.

“No conceben una vida sense internet” Els millennials tenen fama de ser “egoistes, narcisistes i grans usuaris de les tecnologies”, però aquesta descripció s’ajusta més a la generació Z, com bateja Mireia Montaña, professora de Comunicació de la UOC, els joves que van créixer en ple auge de les xarxes socials i que ara arriben a la majoria d’edat. Una altra diferència, per a Sílvia Sumell, professora de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, és que aquests joves tenen una gran dependència de la tecnologia, “fins al punt de no entendre el món sense wifi, YouTube o Instagram, perquè no conceben la vida sense internet”. Sumell afegeix que poden arribar a utilitzar cinc dispositius alhora i que n’utilitzen tres de mitjana. Però malgrat estar hiperconnectats, “són recelosos de la seua privacitat”.