ESNOTICIA
"És la primera generació que ha crescut en un món globalitzat"
Carles Feixa destaca el caràcter 3.0 d’uns joves connectats i molt solidaris
Els joves de l’any 2000 són “els primers que han crescut en un món realment global”, segons explica el lleidatà Carles Feixa, catedràtic d’Antropologia Social a la Universitat Pompeu Fabra. Internet ja era a totes les llars quan ells van arribar al món i eren alumnes de primària quan els smartphones van contribuir a popularitzar les xarxes socials. “Són una generació molt connectada, molt visual, molt 3.0”, subratlla. Instagram i YouTube són els seus hàbitats naturals. Però per a ells, el món digital té un component més emotiu que per a les generacions anteriors, per la qual cosa Feixa els denomina provisionalment “generacióblockchain”, perquè utilitzen les xarxes per encadenar metadades amb una funció social, col·laborativa i combativa. Enrere queden els millennials, la Generació X, la Generació WhatsApp, la Generació @, la Generació # i una llarga llista d’etiquetes que ja no serveixen per als nois i noies que aquest any arriben a la majoria d’edat. Per a Feixa, la manifestació feminista del 8 de març és un moment clau que en un futur definirà aquests joves. “Va ser la primera gran manifestació a la qual van assistir per pròpia voluntat i per convicció”, destaca. Segons explica Feixa, aquesta mobilització “simbolitza la necessitat d’establir un nou tipus de relació entre nois i noies”. Perquè els joves d’avui “han renovat el vell feminisme” i són “més progressistes”.
Un altre exemple d’aquesta nova manera d’entendre el món va ser la històrica marxa de joves contra Donald Trump i contra les armes que va confluir a Washington el 24 de març. Ells, a diferència dels millennials, saben que la seua vida laboral serà precària i això els fa més combatius, perquè tenen poc a perdre. El juny del 2017 aquests joves van denunciar que un professor del Gili i Gaya havia fet un comentari homòfob pel qual va ser multat. “No només van protestar els seus alumnes, sinó que els estudiants d’altres centres s’hi van solidaritzar. Aquesta protesta hauria estat impensable fa deu o vint anys, com reconeixien els mateixos exalumnes del centre que havien tingut aquest mateix professor.” Es tracta d’una de les contradiccions de la generació blockchain: com que viuen “permanent connectats” són més “narcisistes i individualistes” però, alhora, “el fet d’estar en xarxa fa que tinguin un sentiment de pertinença a la tribu que els fa més solidaris i compromesos”.
Són la generació ‘blockchain’, que viu permanentment connectada
Les multitudinàries manifestacions del 8 de març defineixen tota una generació de joves
Aquests joves allargaran l’etapa adolescent. Segons assenyala Feixa, “l’ambient als graus universitaris d’avui és el dels instituts del segle XX”. No és una crítica, sinó una constatació. En la majoria dels casos, estudiaran fins al 2030, de manera que la vida adulta els sembla una cosa bastant llunyana. Per primera vegada en la història, aquesta generació comparteix la mateixa cultura juvenil. “En teoria això ja passava el Maig del 1968, però només en teoria: internet ha fet que l’imaginari cultural sigui realment el mateix”, afirma Feixa.
Els blockchain són els fills dels babyboomers, per la qual cosa cada vegada hi haurà menys jove i més jubilats. “Els governs no els tenen en compte”, i posa com a exemple que els jubilats a Lleida tinguin l’autobús gratis “independentment del seu nivell d’ingressos” i no es faci el mateix amb els joves que viuen en precari.
El primer lleidatà del 2000 és avui un jove compromès Carla Vadillo admet que és difícil respondre a la pregunta de si els homosexuals del 2000 ho tenen més fàcil que els de generacions anteriors. “Seria egoista dir que sí a partir de la meua realitat quan ens estan matant a tot el món. Fins i tot aquí, a Lleida, encara hi ha moltes persones que no són capaces de sortir al carrer agafades de la mà de la seua parella per por. A tot arreu hi ha por. I a la societat ja li va bé que tinguem inculcada aquesta por de ser lliures”. Ella va tenir sort, reconeix. Per a la seua família no va ser un problema que sigui lesbiana. “Mai els podré agrair prou tot el que han fet i el que fan per mi.” Encara que també hi va haver gent que “m’ho va fer passar malament i vaig haver de treure forces d’on no hi havia”. La Carla és una apassionada de la literatura. “Les paraules tenen molt poder”, assegura. “La poesia és aprenentatge, canvi, revolució. Crec de cor que la revolució serà a través de la poesia o no serà.” La vida adulta l’espanta, alhora que li produeix “moltíssima intriga”. El 2028 es veu independitzada i treballant “en el que realment m’agrada i em fa créixer com a persona”. Fins aleshores, aquesta jove se centra en el grau d’Educació Social, s’està traient el carnet de conduir i té “moltes ganes de votar”.