ENTITATS DIA DEL VOLUNTARIAT
Afanoc té un centenar de voluntaris a Ponent
Més d’un centenar de persones són voluntaris d’Afanoc per atendre famílies de nens amb càncer a les comarques de Ponent || L’entitat fa una crida amb l’objectiu de sumar col·laboradors
Unes 5.000 persones de tota la província de Lleida col·laboren amb quaranta entitats. Avui, Dia del Voluntariat, és la data triada per reconèixer la seua tasca altruista capaç de moure muntanyes. Més d’un centenar són la base de l’Associació de Nens amb Càncer (Afanoc), que a les comarques lleidatanes atén actualment més de noranta famílies. L’entitat compta amb tres tipus de voluntaris. Per a tasques administratives, per a les festes del Posa’t la Gorra i activitats de caps de setmana, i els que fan acompanyament a les famílies als seus domicilis.
Rosa Cano, coordinadora del voluntariat a Afanoc Lleida, explica que els voluntaris “són la peça clau de l’entitat”. Cano va fer una crida a sumar més col·laboradors, sobretot per atendre les famílies als seus domicilis. La seua funció passa per ajudar en la gestió de l’entitat, preparar els productes solidaris que ajuden a recaptar fons per a les famílies i assistir-los quan el nen o adolescent amb càncer torna a casa després de l’estada a l’hospital o a la Casa dels Xuklis.
Claudia Marchal és una jove de vint-i-dos anys que en fa cinc que col·labora amb l’entitat Afanoc. Es va iniciar en aquesta tasca quan la seua germana va emmalaltir de càncer, i ara sent tanta passió per ajudar que busca qualsevol forat a l’agenda per participar en les diferents activitats.
Forma part del grup que col·labora en el Posa’t la Gorra, mentre que Rosa Maria Garra és una voluntària administrativa, a la base de l’entitat, que ajuda a preparar els productes solidaris. “No pensava que aquesta col·laboració fos tan important. Però és el que mou l’entitat i ajudem que les famílies tinguin un espai per compartir”, assenyala. Una vegada a la setmana, Montse Calatayud va a casa d’alguna de les famílies amb un nen amb càncer. “Els ajudem a tornar a la vida quotidiana després de passar per l’hospital i les famílies tenen un respir”, explica.