La millor 'pluja d'estrelles' de l'any ja està aquí

Les gemínides, probablement la millor pluja de meteors de l’any si no fos perquè té lloc al desembre i sol veure’s entelada pel mal temps, tindrà el seu màxim apogeu aquesta setmana, durant la matinada de dijous a divendres. Aquesta classe d’espectacles, popularment anomenats 'pluges d’estrelles’, es produeixen quan la Terra creua l’òrbita d’un cometa, objectes estel·lars que van deixant una empremta de gas i pols que en entrar en l’atmosfera terrestre es desintegren i brillen.

El cas de les gemínides és "molt especial" perquè aquesta pluja de meteors no procedeix d’un cometa sinó de l’asteroide Faetón (per Phaethón, fill d’Hèlios, el déu Sol), un cometa exhaust sense elements volàtils que va ser descobert el 1983. Faetón, que mesura 5,10 quilòmetres, s’atansa al sol cada 1,4 anys, però és, a més, l’asteroide que més s’atansa a l’astre de tots els coneguts, fins i tot més que el planeta Mercuri, una aproximació que fa que alguns dels seus residus de cremin formant la cua de grava que dóna lloc a la pluja de meteors.

Les gemínides, com els famosos Perseids de l’estiu, són un dels espectacles "més brillants i regulars de l’any i val la pena intentar observar-les", explica a Efe l’astrònom del Observatori Astronòmico Nacional (OAN) Mario Tafalla. "Si el temps acompanya, aquest any és un bon any per veure la pluja de meteors, perquè la Lluna està en fase creixent, la qual cosa significa que no serà gaire brillant", aclareix.

Encara que la pluja de meteors va començar el dia 4 de desembre, aquest fenomen astronòmic registrarà el seu màxim durant la matinada de dijous (13) a divendres (14) de desembre, moment en què es podran veure "un o dos meteorits per minut", si bé la pluja serà observable fins el dia 17.

Per gaudir-ne només fa falta tenir bona vista i mirar al cel passada la mitjanit i en direcció oposada a la Lluna (per evitar que la seua brillantor i millorar el contrast).

Aquesta pluja d’estrelles sembla sorgir de la constel·lació de Géminis, de la que pren el seu nom, però "el cert és que l’espectacle es veu per tot el cel, no fa falta ni saber on és aquesta constel·lació", aclareix l’astrònom.