Obligats a fer 120 km al dia per portar la seua filla al col·legi

La família de Maria Orrit Mas, una nena de Peramola de tan sols sis anys d’edat amb un alt grau de dependència ocasionada per una malaltia genètica molt poc comuna, es veu obligada a fer més de 120 quilòmetres en el seu vehicle particular cada dia (al matí a deixar-la i al migdia a buscar-la) perquè la petita rebi atenció especialitzada en una escola de Solsona.

La família reclama des de fa més de tres anys al departament d’Educació una ajuda personal de monitoratge al menjador del centre, ja que la nena no pot menjar sola, per la qual cosa no es queda a la tarda, però amb la llei a la mà, la petita no té dret al servei de menjador obligatori (ni al de transport) per desplaçar- se al no ser el seu centre de referència (en el seu cas a Oliana). Tampoc té dret al servei de monitorizació.

La mare, Maria Mas, defensava ahir la decisió de traslladar la petita perquè l’escola d’Oliana “no disposa d’aula d’educació especial, un recurs necessari per a la Maria” i perquè el programa inclusiu de l’escola de Solsona “és molt bo”. A part, va insistir, “és un dret de tots els pares poder escollir la millor escola per als nostres fills”. Des que la petita va ser escolaritzada als 3 anys, la mateixa família s’ha fet càrrec del monitor de menjador, amb un cost de més de 350 euros mensuals, a part de la quota de menjador, però “la situació és ja insostenible”. Per això han optat per portar a l’escola la nena només al matí, i “passar les tardes a casa”. Mas explica que els metges els animen a “aprofitar l’evolució de la petita al màxim”, per això lamenta no poder tenir-la escolaritzada tot el dia. Per la seua part, fonts d’Educació van explicar que l’ajuda de vetlladors no està contemplada dins dels menjadors escolars al no estar considerats espais educatius.

Pateix una malaltia rara, amb un 78% de discapacitat

La malaltia de Maria Orrit, únic cas que es coneix a Espanya, segons la família, s’inclou dins de la síndrome 9P que li genera un 78% de discapacitat psicomotriu, impossibilitat de caminar, parlar o menjar sola. La mare explica que pateix un “retard psicomotriu que l’afecta en la connexió del cervell amb les diferents parts del cos, la qual cosa li provoca falta d’equilibri, impossibilitat de parlar o de menjar per si sola”. De moment, només accepta aliments triturats. La menor necessita “suport generalitzat” per a tota activitat en un centre educatiu.

El síndic insta al Govern igualtat de condicions per al menjador La família ha recorregut al síndic de greuges de Catalunya, que fa ja més d’un any va dictar una resolució en la qual instava Educació a “garantir l’accés al menjador escolar en igualtat de condicions”, però Mas lamenta que “cap administració ha fet cas de les recomanacions de l’organisme” i recorda que “no reclamem un ajut econòmic sinó un monitor”. Educació, per la seua part, assenyala que la voluntat del nou decret de menjadors és el d’incloure aquest recinte com un espai educatiu més. D’altra banda, amb el canvi de normativa, la petita Maria sí que hauria de tenir dret a monitor.