Més mares a partir dels 40

Ser mare és una decisió que cada vegada s’ajorna més per diversos motius, entre aquests l’estabilitat econòmica, les relacions personals i el progrés professional. Una realitat que s’ha fet més present en l’última dècada, temps en què les dones que s’han convertit en mares a partir dels 40 anys han augmentat un 72% a les comarques de Ponent. Segons les últimes dades publicades per l’INE, l’any passat es van registrar 167 naixements a la província de dones de 41 anys o més, davant els 97 de deu anys abans. Un col·lectiu que ja representen més del 4% del total de naixements a Lleida. A aquests nadons es podria afegir gairebé el centenar de nens i nenes nascuts l’any passat de mares que tenien exactament 40 anys, gairebé el doble que el 2007. Per edats, la majoria d’aquestes mares es concentren entre els 40 i els 43 anys, mentre que un total de 18 es van atrevir a fer el pas ja superats els 45 anys. L’any passat, a la província es va registrar un part d’una dona de 50 anys o més. Així mateix, la majoria van ser mares per primera vegada. Segons l’INE, 76 dones que van donar a llum amb més de 40 anys van ser primerenques davant les 91 que ja tenien un altre fill. De fet, 43 ho eren de família nombrosa, de les quals 23 tenien tres fills; 10, quatre; 6, cinc; tres, sis, i una va anar a buscar el setè. En el cas dels homes, el 25% dels nous pares de l’any passat tenien entre 40 o més anys davant el 7% de les mares.

I si augmenten les mares a partir dels 40 disminueixen les que ho són encara sent adolescents. Segons les dades de l’INE, l’any passat es van registrar 16 naixements de lleidatanes menors d’edat, una xifra que ha anat descendint amb els anys i que s’ha reduït un 15% en l’última dècada. Per edats, dos lleidatanes van donar a llum tenint menys de 15 anys mentre que 26 tenien entre 16 i 17 anys.

Durant l’any passat, setze lleidatanes menors d’edat van donar a llum. Dos tenien menys de 15 anys

Al cap de poques setmanes de gestació li van recomanar repòs però la resta, diu, va ser “relativament normal amb les complicacions de tenir el que llavors era la meua parella a Barcelona i jo a Bellver”. Es va separar al cap de poc de nàixer els nens i defineix aquests primers cinc anys com a “durs per la solitud en la qual he hagut de criar-los, dormint de dos o tres hores al dia”, encara que compta amb l’ajuda de l’àvia materna. Però ser mare a una edat ja avançada també té avantatges, com l’experiència personal. “Ja havia viscut molt i sé com educar els meus fills”, assenyala Villanueva, a la qual cosa afegeix que té “un grau de maduresa que potser amb una edat molt més jove no tens”. Malgrat aquesta experiència, admet pensar en el futur. “Em plantejo com podré veure’ls créixer, ara tinc base física però no sé com em trobaré d’aquí a uns anys”, conclou.