La robòtica, al servei o contra la Humanitat?

Robots que detecten tumors abans que els metges, vehicles sense conductor, periodistes o policies cibernètics... La intel·ligència artificial ha estat focus d’atenció el 2018 per la revolució que genera i, sobretot, pels dilemes ètics que planteja. Pot un robot sentir com un ésser humà? Algun dia les màquines superaran l’hombre? El massiu ús de robots restarà llocs de treball? Les màquines podran decidir per nosaltres? La intel·ligència artificial podria rebel·lar-se contra l'home? Han de pagar impostos els robots que ocupen llocs de treball?. Són algunes de les preguntes que es fa la societat davant del ràpid desenvolupament de la intel·ligència artificial i la seua incorporació a la vida quotidiana, malgrat que fa dècades que ens acompanya, ja que és utilitzada des de mitjans dels anys cinquanta del segle passat.

Els robots seran més intel·ligents que els humans i de fet en molts àmbits ja ho són, opina el científic Ben Goertzel, creador de l’androide Sophia -la pell del qual replica més expressions facials que les dels homes- i qui creu que en els propers vint anys es viurà una veritable explosió de la cibernètica. Aquesta revolució ja és objecte d’estudi en la britànica Universitat d’Oxford. Anders Sandberg, doctor en neurociència computacional i membre de l’Institut de la Humanitat en aquest centre investiga com avançar-se des del punt de vista ètic, social i fins i tot polític a una expansió de les intel·ligències artificials més ràpida del previst. Com molts altres científics, Sandberg creu que s’ha de garantir que la cibernètica serveixi realment per ajudar al món. I seguint aquest principi, la intel·ligència artificial ha trobat àrees de desenvolupament en temes com la detecció precoç del càncer, la lluita contra la desforestació, la millora del transport públic, l’optimització de l’agricultura i el subministrament hídric o l’educació. Algunes empreses ja han demostrat que pot ser un bon aliat per als aficionats a la pràctica d’alguns esports, la domòtica, l’aprenentatge d’idiomes i fins i tot per als amants de la cervesa.

Però la seua generalització també troba problemes. Un informe del Banc Interamericà de Desenvolupament d’aquest any assegura que fins el 43 per cent dels llocs de treball del continent estan en risc per aquestes tecnologies. A l’Àfrica, hi ha analistes que creuen que la implantació de robots, en ser mà d’obra barata, dificultarà la lluita de la població contra la pobresa.

El periodista nord-americà Andrés Oppenheimer va més enllà i al seu llibre "Campi qui pugui!", parla del "tsunami laboral" que portaran els autòmats en tot just cinc anys. "Serà una transició brutalment ràpida i molta gent es quedarà fora de joc", adverteix. "L’acceleració tecnològica és tal que la gent no tindrà temps de reinventar-se", reflexiona el periodista, qui també reconeix que, a llarg termini, tal com ha demostrat la història de la Humanitat, "la tecnologia sempre ha creat més llocs de treball dels que ha eliminat".

Hi ha altres analistes que estudien com ha de repartir-se la riquesa generada per la implantació d’androides en llocs de treball fins ara desenvolupats per persones i plantegen propostes com l’establiment d’una renda bàsica o un subsidi universal.

Una altra opció seria el denominat "dividend robot", que provaria de destinar una part dels ingressos estatals obtinguts en aquest sector a un fons per repartir entre els ciutadans. En qualsevol cas, en aquest àmbit tots semblen estar d’acord que cal compatibilitzar l’ús de robots amb el manteniment de l’ocupació, com ja intenten fer països "altament cibernètics" com Corea o el Japó.

Però sens dubte, on més preocupa el desenvolupament de la robòtica és en el sector armamentístic. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va alarmar en un discurs recent sobre el perill que plantegen els anomenats "robots assassins" i la guerra cibernètica. "Diguem-ho com és: la perspectiva de màquines amb el criteri i el poder per acabar amb vides humanes és moralment repugnant", va dir Guterres a l’ONU després d’analitzar alguns dels avenços militars i tecnologies que comencen a utilitzar grups terroristes i xarxes criminals.

Aquests desafiaments necessiten, segons institucions com l’ONU o la Unió Europea, que l’home no perdi el control sobre la cibernètica.

O com planteja el Parlament Europeu, que els robots del futur estiguin equipats amb un "botó de la mort" per desconnectar-los si amenacen la vida d’un ésser humà. També la creació d’un "estatus jurídic específic" de "persona electrònica" amb "drets i obligacions" que s’apliqui almenys als robots més sofisticats. La paradoxa és que, fins i tot per posar en pràctica alguna d’aquestes iniciatives, serà precís l’ajuda d’alguna variant de la intel·ligència artificial.