El Pallars Jussà i les Garrigues, les comarques que perden més població
Un de cada quatre dels seus veïns té més de 65 anys
Vista àeria del centre urbà de la ciutat de Lleida.
La població resident a Catalunya és de 7.543.825 persones a 1 de gener de 2018, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra supera el màxim històric que es va assolir l’any 2012 i representa un augment de 47.549 habitants respecte d’un any enrere. La migració amb l’estranger ha estat el principal component del creixement de la població el 2017 (43.108 persones). A més, l’aportació del saldo migratori amb la resta d’Espanya ha estat de 4.216 persones i la del creixement natural, de 638 (66.803 naixements menys 66.165 defuncions).
L’any 2017 la població ha crescut a 28 comarques, i ha disminuït a 14, amb el Pallars Jussà (-11%) i les Garrigues (-8,2%) al capdavant de la pèrdua de població al territori lleidatà. En conjunt, la població a les comarques de la plana es manté estable, mentre que descendeix un 3,2% a les de muntanya, a excepció de la Val d'Aran.
La xifra de població major de 65 anys, a 1 de gener de 2018, és d’1.417.311 habitants, 21.106 persones més que l’any anterior per efecte de l’elevada esperança de vida i de generacions cada cop més nombroses que arriben als 65 anys. La població de 15 a 64 anys també ha augmentat l’any 2017 i és de 4.938.813 persones, 26.705 més que l’any anterior. En canvi, la població de 0 a 14 anys és d’1.187.701 habitants, 262 persones menys que l’any anterior.
El procés d’envelliment de la població catalana ha continuat el 2018, com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. El percentatge de població de 65 anys i més ha passat del 18,6% el 2017 al 18,8% el 2018.
L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En cinc comarques, més d’una quarta part de la població té 65 anys i més: la Terra Alta (29,3%), el Pallars Jussà (25,6%), el Ripollès (25,6%), les Garrigues (25,4%) i el Priorat (25,4%). En canvi, l’Aran (14,1%) i les comarques del Gironès (15,3%), el Vallès Occidental (16,4%), el Tarragonès (16,5%) i el Vallès Oriental (16,5%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys i més.
El saldo migratori amb l’estranger és el component que ha aportat creixement a un major nombre de comarques. El Barcelonès destaca clarament respecte a les altres comarques, amb un saldo migratori amb l’estranger de 21.884 persones. La segueixen el Vallès Occidental (4.360), el Baix Llobregat (3.217) i el Maresme (2.074). En canvi, hi ha tres comarques amb saldo migratori amb l’estranger negatiu: la Cerdanya (-214), el Montsià (-107) i el Pallars Sobirà (-3).
El saldo migratori interior (migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya) ha estat positiu en un total de 28 comarques. Destaquen les comarques del Maresme (1.759), el Vallès Occidental (1.578) i el Vallès Oriental (1.481). Les altres 13 comarques i l’Aran han registrat un saldo migratori interior negatiu. Entre aquestes destaquen el Barcelonès (-7.169), el Baix Ebre (-264) i el Segrià (-192).
