La igualtat no és un joc

La necessitat de jugar forma part inherent de l’ésser humà, encara que els joguets que especialment avui són els protagonistes a la majoria de llars poc tenen a veure amb els que feien les delícies dels més petits fa tot just seixanta anys. Els ninots robotitzats i les videoconsoles han substituït les baldufes, els soldadets de plom i els teatres de cartró, malgrat que una de les assignatures pendents dels fabricants segueix sent l’eliminació de les distincions entre nens i nenes.

“El sexisme dels joguets de fa tot just unes dècades era molt més explícit i fins i tot s’especificava a l’anunci si eren per a nens o per a nenes. Els jocs per a l’exterior, com les bicicletes i els cèrcols, estaven pensats per als nens, mentre que les nenes havien d’entretenir-se a casa amb nines i cuinetes”, explica en aquest sentit Eva Pascual, conservadora del Museu del Joguet de Figueres, que assegura que “malgrat que pot passar més desapercebut, als anuncis i el disseny dels joguets hi continua havent aquesta distinció, que de vegades es redueix al color rosa i el blau”.

L’avenç més destacat en la indústria del joc va ser la incorporació, a la dècada dels cinquanta, de les peces de plàstic, que van reduir els costos de producció i van abaratir els preus de venda. També va suposar un punt d’inflexió la comercialització del Meccano que, segons Pascual, “va suposar l’aparició del model de joc pedagògic a començaments del segle”.

Tanmateix, les noves tecnologies han revolucionat el panorama actual i han canviat les dinàmiques del joc compartit. En aquest sentit, la psicòloga Maria Gilart apunta que “aprendre a jugar sols també és important perquè els petits acabin desenvolupant la creativitat i autonomia, encara que a poc a poc s’ha anat perdent la tradició de jugar en espai oberts i interactuar amb altres nens”.

L’ús de les pantalles i els jocs amb forts estímuls no és recomanable fins als cinc i sis anys, ja que “estan exposats a estímuls externs i no acaben de desenvolupar la imaginació”. En edats primerenques, les joguines que estimulin el desenvolupament psicomotriu i el simbòlic, com ninots i cubs apilables, són les més “adequades”.

La regla dels quatre regals o com evitar la frustració

Cada vegada és més comú entre els pedagogs utilitzar la regla dels quatre regals per respondre la pregunta sobre com escollir els obsequis per Nadal per tal d’evitar els excessos o el que actualment es coneix com la síndrome del nen hiperregalat. En molts casos, els menors no poden gaudir durant aquestes festes ni del 50 per cent dels regals que reben.

La regla dels quatre regals prioritza comprar-los un primer obsequi que sigui el que ells desitgen; un segon que sigui un regal pràctic i respongui a una necessitat; un tercer regal que sigui educatiu i un quart obsequi que fomenti el valor de compartir. Entre les pitjors conseqüències del nen hiperregalat figuren la frustració i la falta d’il·lusió.

Així mateix, pot provocar una sobreestimulació del menor, cosa que podria derivar en una manca d’atenció i una pèrdua d’il·lusió.

Maria Gilart Psicòloga d'Orum Center Quina és la importància del joc a nivell psicològic? El joc té un paper fonamental en els petits perquè és el motor del desenvolupament cognitiu i motriu, així com del llenguatge. Pel que fa a edats més primerenques, es recomanen joguets que no tinguin gaires estímuls (llums i sons), sinó jocs senzills com arenes de colors i cubs apilables que formin la creativitat. A partir de quina edat es recomana l’ús de noves tecnologies? No és recomanable fins als cinc anys. Encara que som conscients que els nens d’avui han nascut en el marc de l’era digital, és important no crear un hàbit que passi per la tecnologia i adaptar el contingut. Cal estimular el joc a l’aire lliure? A molts pares els receptem sortir al carrer amb els seus fills perquè juguin als parcs, sempre que sigui en un entorn segur.