Un projecte de divulgació amb perspectiva de gènere per explicar el llegat del Pirineu “amb totes les seues peces”

Ni submises ni tancades a casa cuidant la canalla mentre els marits agafaven les regnes de la història. Les dones lleidatanes de l’edat mitjana van participar activament en la societat com a comtesses propietàries de castells que feien política, que resistien setges i que comandaven exèrcits. Llúcia de la Marca, Aldonça de Bellera, Valença de Tost o Arsenda d’Àger són algunes d’aquestes dones que van escriure la història dels Pallars entre els segles XI i XIV i això, precisament, és el que mostren l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’empresa Peperepep Cultural amb el projecte Joc de dames.Després de gairebé tres anys de visites guiades amb perspectiva de gènere al Castell de Mur, l’antic monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, Sant Pere de Burgal i la col·legiata de Santa Maria d’Àneu, aquesta iniciativa ha tingut tant èxit que els seus organitzadors tenen previst traslladar-la a l’Alt Urgell, concretament a la catedral de la Seu d’Urgell.

“Les dones som part d’aquest món i sempre ho hem estat. Sembla que se’ns ha volgut esborrar dels annals de la història, per això vam posar en marxa aquest projecte, per explicar la història dels Pallars amb totes les seues peces”, explica Cristina Simó, artífex del projecte Joc de dames al costat de Noemí Nus.

Les lleis visigodes van equiparar els drets de la dona al Pallars durant l’edat mitjana

En aquest sentit, apunta que durant el segle XI “les comarques pirinenques es gestionaven sota les lleis visigodes, la qual cosa va permetre a les dones que fossin molt actives socialment i políticament”. No han descobert una part oculta de la història perquè, com bé subratlla, “el seu llegat està més que documentat”, encara que no se’n parlava. “Per descomptat, també parlem dels homes perquè no volem esborrar ningú de la història”, explica Simó. I és que “tots els personatges que van viure en aquestes comarques fa segles són fascinants i en cal parlar”.

Aldonça de Bellera, un exemple de pacifisme i força al Pallars Se la coneix com una de les heroïnes de Rialp. A cavall dels segles XIV i XV, Aldonça de Bellera va protagonitzar un exercici de resistència davant la intromissió del comte Arnau IV de Pallars tant al seu castell com a les seues terres. Al no reconèixer la seua autoritat, la senyora de Bellera es va tancar a la seua torre i rebutjava l’ús de la violència. Un mètode pacifista que va tenir èxit amb el seu alliberament. Una de les històries de Joc de dames.