Més de 4.000 vegades “gràcies”

Suors, contraccions, respiració agitada, dos mans que s’estrenyen fortament i finalment el plor d’un nounat i un “gràcies” que prové de l’esgotada cara d’una recent mare. Aquesta és l’escena que ha viscut durant més de mitja vida Rosa Baró, una infermera de Balaguer que ha desenvolupat gairebé tota la seua carrera com a llevadora a l’hospital de Tremp.

Baró va nàixer el 1933 i va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona. Durant la seua carrera professional ha estat present en més de 4.000 parts. Fa pràcticament un mes el Govern de la Generalitat li va atorgar la medalla President Macià amb la qual li reconeixia els mèrits professionals. Rosa Baró va retardar durant cinc anys la seua jubilació per poder continuar treballant en el que més li agradava. “Si fos per mi, hauria aguantat 5 anys més, era una fanàtica de la professió. Em va fer moltíssima il·lusió que m’atorguessin aquest premi, no m’ho esperava en absolut”, explica Baró a aquest diari.

El seu primer part el va assistir a Sort amb tan sols 21 anys el 1954. “Recordo que estava molt nerviosa, era la primera vegada que m’hi enfrontava, però per sort tot va sortir molt bé”, recorda. Passats 46 anys, el 2000, va ajudar a donar a llum per última vegada a Tremp. Els últims anys de treball els va passar a les consultes externes de l’hospital de la localitat i ara, als seus 85 anys, gaudeix d’una merescuda jubilació.

Al començament de la seua carrera, i fins principi dels anys 70, havia d’assistir els parts a les cases de les mares. “Només estàvem el ginecòleg i jo, i entre els dos ho fèiem tot”. Amb el temps tot va evolucionar i les dones van començar a donar a llum en centres sanitaris. “Al principi els va costar adaptar-se al canvi, nosaltres procuràvem cada vegada que anàvem a les cases explicar-los que era millor anar a un hospital, al final tot avança”, relata nostàlgica.

Afirma que no recorda cap anècdota especialment ressenyable de tots aquells anys. Tan sols destaca que una vegada va haver d’anar a una cova a prop del Sant Crist de Balaguer, on vivia una família i en la qual va haver d’ajudar una dona a parir. “Va ser el més estrany que he viscut com a infermera”, relata, “encara que el més bonic va succeir anys després quan passejant pel mercadillo del poble, aquests nens nascuts en una cova em van donar les gràcies”. I precisament això, que aquells nens que va veure nàixer, tant de Tremp com de moltes localitats dels voltants, la saludin pel carrer, és una de les satisfaccions més grans de la seua vida. Al cap i a la fi, ella va ajudar a portar-los a la vida, i ells en certa manera li ho agraeixen.

Més lleidatans premiats A les medalles Macià entregades per la Generalitat de Catalunya també hi va haver dos premiats lleidatans més. El cooperativista Joan Segura, en reconeixement a la seua trajectòria de més de 24 anys com a president de la DOP Garrigues, i a títol pòstum, Frederic Godàs fill, per la seua contribució al desenvolupament del català.