Periodista, una professió de risc

Durant els últims 25 anys han estat més de 2.300 periodistes i reporters els que han mort en l’exercici de la seua professió. La majoria ho ha fet cobrint l’actualitat en zones de guerra com l’Afganistan, Síria i l’Iran, però també en altres països com Mèxic, la Xina i les Filipines. Només el 2018 van ser 80 els assassinats, un 8% més que l’any anterior. Una situació que el comparador d’assegurances Acierto.com ha analitzat amb motiu del Día Mundial del Periodista.

A quins riscos s’enfronten aquests professionals i com poden protegir-se? La dificultat més important és la que té a veure amb els conflictes armats i la guerra; un context en el qual la impunitat alimenta la violència i reforça la necessitat d’incrementar la protecció d’aquells professionals que cobreixen l’actualitat en zones perilloses i que també són víctimes de segrestos, desaparicions i xantatges governamentals.

Acierto.com remarca la importància de contractar una pòlissa que els protegeixi -a ells i als seus-. Aquí cal diferenciar entre els corresponsals de guerra o en zones de conflico de la resta. Respecte a aquests primers, la seua pot ser considerada com una professió de risc, una cosa que podria comportar una sobreprima. En qualsevol cas, el més important és que l’assegurança respongui a una emergència, especialment si es requereix un ingrés a l’hospital, o la repatriació urgent al país d’origen.

Més enllà dels corresponsals de guerra

Més enllà dels conflictes armats existeixen una altra classe de riscos a què s’enfronten aquests professionals. Ens estem referint a la impossibilitat de treballar, als biaixos polítics, als interessos empresarials, als depredadors de la llibertat de premsa i a la censura i fins i tot als misèrrims sous de falsos autònoms.

De fet, no són poques les notícies que il·lustren com els periodistes nord-americans s’alcen contínuament contra Trump; ni tampoc aquelles que revelen la quantitat d'EROs que nombrosos grups de comunicació han realitzat des de l’inici de la crisi econòmica. Per no esmentar els graduats que cada any surten de la universitat -més de 3.000- i de la demanda d’aquesta carrera, que no s’ajusta en absolut a la capacitat d’absorció laboral del mercat.

Aquells que sí que treballen, d’altra banda, han d’enfrontar-se, en nombroses ocasions, a dificultats de conciliació -per l’horari- i fins i tot alguns han experimentat problemes físics i psicològics derivats de l’horari laboral i l’excessiva càrrega de treball.

Les noves oportunitats

Per descomptat no tot és negatiu, sinó que el desenvolupament de la tecnologia també ha donat lloc a nous perfils com a analistes de dades i trànsit, periodistes de dades, gestors de continguts digitals, redactors de branded content, experts en xarxes socials, infògrafs interactius i maquetadores online, etcètera.

Respecte a la Intel·ligència Artificial i l’anàlisi de dades, l’automatització de determinats processos permetrà contrastar les fonts i agilitzar notícies que antany suposaven una inversió de temps major; un temps que ara els periodistes podran dedicar a la investigació així com al desenvolupament d’altres informacions més elaborades i interessants per al públic.

En qualsevol cas i a mesura que aquesta última (la Intel·ligència Artificial) es vagi implantant, els mitjans hauran d’implementar nous plans de formació per protegir aquestes dades, així com polítiques concretes encaminades a evitar fugues i altres. Un punt en el qual les assegurances contra atacs cibernètics a empreses es troben guanyant cada vegada més protagonisme.