Els correus electrònics promocionals s'estavellen contra la nova llei de dades

Els correus electrònics de promoció, el "màrqueting" telefònic i els sistemes de videovigilància són les tres causes més comunes en les denúncies sota la nova llei europea de protecció de dades (GDPR, per les seues sigles en anglès) en els seus primers vuit mesos en marxa. Segons dades difoses aquest divendres per la Comissió Europea (CE) amb motiu del Dia Internacional de la Protecció de Dades, que se celebra dilluns vinent, la nova llei europea ha permès que els ciutadans plantegin a les autoritats nacionals de protecció de dades 95.108 denúncies en considerar que s’han violat els seus drets en aquesta matèria.

En un comunicat conjunt, els vicepresidents de la CE Frans Timmermans i Andrus Ansip, i les comissàries europees de Consum, Vera Jourová, i d’Economia Digital, Mariya Gabriel, van assenyalar que un dels principals objectius d’aquesta regulació era "apoderar a la gent i donar-los més control sobre un dels recursos més valuosos en l’economia moderna: les seues dades". "Només podem aconseguir aquest objectiu quan la gent sigui perfectament conscient dels seus drets i de les conseqüències de les seues decisions", van indicar.

En termes generals, les noves normes busquen tornar als usuaris el control sobre l’ús que les companyies fan de les seues dades i aquestes hauran de proporcionar informació sobre les finalitats per a les quals s’utilitzaran, el temps durant el qual es conservaran, amb qui es compartiran o si seran transferides fora de la Unió Europea (UE).

La nova legislació també obliga a les empreses a informar a les autoritats en un termini de 72 hores si han patit una filtració, accidental o no, de dades, una cosa que ha succeït 41.502 vegades des que la llei va entrar en vigor, segons Brussel·les. Fins al moment s’han imposat tres multes a empreses per una violació "seriosa" de la regulació: una de 50 milions d’euros a França a la nord-americana Google per falta de consentiment en la seua publicitat, una de 20.000 euros a una xarxa social a Alemanya per no garantir la seguretat de les dades dels seus usuaris i una altra de 5.280 euros a un bar d’apostes a Àustria per videovigilància il·legal.

La Comissió Europea va instar també als cinc Estats membres (Bulgària, Grècia, Eslovènia, Portugal i República Txeca) que no han implementat la legislació necessària per adaptar-se a la llei europea a fer-ho com més aviat millor.