El lleidatà Justin Costache, d'11 anys, distingit per la Royal Academy of Dance de Londres amb la nota més alta

Els tòpics hi són per trencar-se, encara que al món de la dansa costa molt. A l’escola Espai Dansa de Lleida, com en moltes altres acadèmies de ball del país, les nenes són majoria. Aquest curs, per exemple, dels més de 250 alumnes del centre amb prou feines compta amb cinc nois i joves matriculats. Això sí, un d’ells té llum pròpia. El Justin Costache, d’onze anys, acaba d’aconseguir la qualificació més alta en la seua categoria, la Golden, que atorga la Royal Academy of Dance de Londres en els exàmens que aquest prestigiós centre britànic du a terme cada any per tot el món. Content pel resultat d’aquesta exigent prova, aquest jove lleidatà té molt clares dos coses: no li importa assistir a les classes envoltat de nenes i que de gran vol ser professor de ball.

“Al principi em sentia una mica desplaçat a les classes, sol amb totes les nenes, però molt aviat vaig veure que podia destacar i em vaig treure la vergonya de sobre”, explica el Justin, estudiant de sisè de Primària al Col·legi Països Catalans, a Balàfia. La disciplina és intensa però no li importa, amb més de sis hores de classes de ball a la setmana i molt d’exercici. Tampoc no té problemes de físic: “No m’agraden els dolços o els refrescos.” La seua mare, l’Ester, va practicar la dansa durant vint-i-cinc anys i ja de molt petit li va transmetre la passió per ballar. “Veia en vídeos com ballava de jove i fèiem coreografies junts a casa”, recorda el Justin, tot un personatge ja a l’escola de dansa.

“Molta feina, però li agrada, ho porta dins” A l’Espai Dansa no hi ha diferència de tracte. “El Justin ha de treballar i practicar molt, igual que les noies, però li agrada, ho porta dins”, assegura la Rosa Maria Sánchez, que dirigeix l’escola juntament amb la Maite Bardia. El Justin afirma que mai no ha hagut de suportar burles o comentaris despectius dels seus companys d’escola per dedicar-se a la dansa. De fet, està encantat “perquè en aquesta acadèmia m’he trobat amb una amiga de l’escola i ballem junts”. Actuar davant del públic –ja ho ha fet a la Llotja al festival de final de curs– no l’acaba de convèncer. “M’agrada més ensenyar, ser professor de dansa”, conclou.