Enterren les quatre primeres víctimes identificades a la fossa del Soleràs

Els familiars de quatre víctimes de la Guerra Civil van poder recuperar ahir les seues restes i donar-los una sepultura digna al Soleràs. Es tracta de les primeres persones identificades amb el Proprama d’Identificació Genètica de la Generalitat, que creua l’ADN de restes trobades a les fosses amb el de possibles familiars vius. La consellera de Justícia, Ester Capella, va fer entrega de les restes trobades a la fossa més gran oberta fins al moment a Catalunya, amb 146 persones. Són de tres veïns del municipi de les Garrigues i d’un soldat republicà de Vimbodí. Els civils identificats són Leandro Preixens, Ramon Jové i Maria Teresa Mir, que van morir a causa dels bombardejos de l’aviació italiana el desembre de l’any 1938. Els familiars sabien que estaven enterrats en aquesta fossa. En el cas del soldat, mort al Front del Segre d’un tret al cap, la família no sabia on era i han pogut localitzar-lo gràcies que la seua filla va donar el seu ADN al programa d’identificació. Els tres civils van ser enterrats al cementiri nou mentre que les restes de Moles seran inhumades a l’Espluga de Francolí, on viu la seua filla.

Va ser un acte de “justícia”, com el va qualificar Capella, en el qual el Govern “obre fosses per tancar ferides”. Per això, la consellera va animar els familiars de desapareguts en l’enfrontament i la dictadura que entreguin el seu ADN per facilitar la identificació de les restes trobades. La consellera també va anunciar que, on era la fossa del Soleràs, al cementiri vell, es crearà un espai de memòria per “retre homenatge als qui van ser-hi enterrats”. També hi haurà un dipòsit amb les restes localitzades, degudament classificades, a l’espera de puguin ser identificats. Es calcula que a les comarques lleidatanes hi ha unes 200 fosses. A la del Soleràs, la majoria són soldats republicans que van morir en un hospital de campanya i també es van trobar 25 soldats nacionals i alguns civils.

Per la seua part, el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte de memòria històrica a la Garriga, va proposar ahir actes col·lectius de reparació per als familiars dels condemnats en consells de guerra.