Immunoteràpia per a casos avançats del càncer de mama més agressiu
Un estudi ha demostrat la seua eficàcia per primera vegada
La incidència del càncer augmenta i els casos superen els previstos per al 2020
La immunoteràpia ha revolucionat el tractament de certs tumors, principalment de pulmó i melanoma, però per primera vegada un estudi ha demostrat la seua eficàcia en el càncer de mama més agressiu (el triple negatiu), en fases avançades de la malaltia, augmentant la supervivència en 10 mesos. Es tracta de l’estudi IMpassion130, un assaig clínic fase III, els resultats del qual han estat presentats en el Congrés de San Antonio (Texas), el més important a nivell mundial en càncer de mama i en el qual ha participat el Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (Geicam).
La doctora Ana Lluch, membre del Comitè Científic de Geicam, ha presentat en una roda de premsa les conclusions de l’esmentat estudi que suposa "un raig d’esperança" per a les pacients amb càncer de mama triple negatiu. Aquest tipus de càncer, que a Espanya pateix entre el 12 i el 15 % de les pacients amb càncer de mama, representa un grup molt heterogeni i mancat de progressos comparables en els últims anys als altres dos grans grups de tumors: l’HER 2 positiu i els luminales (hormonals).
L’estudi va demostrar que afegir immunoteràpia com a tractament inicial a la quimioteràpia es traduïa en un increment significatiu de la supervivència davant la quimioteràpia sola en passar de 15 a 25 mesos en pacients amb càncer de mama avançat. Ara intentaran portar la immunoteràpia a la malaltia inicial (els casos no avançats) per veure com evoluciona i està obert un assaig clínic que encara no ha donat cap resultat. Però Lluch ha destacat que, per primera vegada, "som capaços de confirmar que la teràpia immune és eficaç en el càncer de mama triple negatiu que expressi un repector PD-L1", i que representa entre el 40 i el 45 % dels casos triple negatiu.
Per la seua part, la directora general de Geicam, Eva Carrasco, ha presentat les dades d’una de les investigacions liderades per aquest grup espanyol i que suggereix "un impacte favorable" en el subgrup de pacients amb tumors triple negatius no basals de l’ús de la quimioteràpia oral (Capecitabina) després del tractament estàndard. A més dels avenços en el tractament del càncer de mama triple negatiu, Lluch ha destacat les aportacions de dos treballs que han posat de manifest que les pacients amb només un o dos ganglis afectats poden controlar-se amb radioteràpia sense necessitat de sotmetre’s a una limfadenoectomia axil·lar (extracció dels ganglis limfàtics), que provoca importants molèsties en les afectades. També s’ha referit a un estudi que demostra que l’exercici físic i una restricció de la ingesta calòrica disminueixen el risc de recaiguda en certs tipus de tumors.
Quant al càncer de mama HER2 positiu (que tenen entre el 15 i el 20 % de les dones amb càncer de mama), un dels principals avenços es dóna en el cas de les pacients amb malaltia residual després d’un tractament previ a la cirurgia. Lluch ha explicat que en el 50-60 % dels casos, el tumor desapareix amb un tractament neoajudant (previ a la cirurgia), però encara queda un 40 % amb malaltia residual. En aquests casos, s’utilitza un anticòs conjugat (un anticos i una quimioteràpia ) el T-DM1, que aconsegueix un increment de la supervivència lliure de malaltia en aquestes pacients i redueix en un 30 % el risc de recaiguda.
Carrasco ha explicat que les investigacions en marxa se centren en identificar estratègies que ajudin a revertir la resistència a les teràpies, provar tractaments personalitzats i de precisió, així com immunoteràpies en diferents subtipus tumorals.
El càncer de mama és el més freqüent entre les dones espanyoles i una de cada vuit el tindrà al llarg de la seua vida. Es calcula que a Europa la probabilitat de desenvolupar un càncer de mama abans dels 75 anys és del 8 %.
