Lleidatanes víctimes de l'horror nazi

Guerra, resistència, detenció, maltractaments, treballs forçats, deportació, alliberament. Aquest és l’horror al qual es van enfrontar les dones que van ser deportades entre el 1939 i el 1945 al camp de Ravensbrück, a noranta quilòmetres de Berlín. El pròxim mes d’abril es compliran 74 anys de l’alliberament del camp de concentració i l’Amical de Ravensbrück està tornant la veu a aquelles supervivents de la barbàrie. A la pàgina web de l’entitat hi ha disponible un cens en el qual han registrat la biografia d’un centenar de deportades a aquest camp nazi, entre elles set d’originàries de Ponent. En l’actualitat, només dos dones que van ser alliberades de Ravensbrück segueixen amb vida: Neus Català i la lleidatana Conxita Grangé, nascuda a Espui i que ara viu en una residència al sud de França.

Entre les lleidatanes que figuren al cens, a més de Grangé, hi ha la professora Coloma Seròs, de Lleida; Dolors Casadellà, d’Alcoletge; Felicitat Gassa, de Lleida; Maria Arange, de Prats de Cerdanya, Elvira Barz, de Mequinensa, i Generosa Cortina, de Son, al Pallars Sobirà. Des d’Amical de Ravensbrück, Teresa del Hoyo va explicar ahir que fa anys que confeccionen aquest cens però que es troben amb la dificultat de trobar documentació sobre les dones deportades. “Moltes van ser capturades a França, i portaven el cognom del seu marit. Abans de l’alliberament del camp, els nazis van cremar tots els documents”, va assenyalar. L’entitat està molt satisfeta del treball fet fins ara, però no defalleixen, volen “posar nom i cara” a totes les dones que van patir l’horror de l’Holocaust en aquest camp. “Les dones tenien factors afegits dins dels camps. Moltes arribaven embarassades, veien patir i morir els seus fills i temien possibles violacions. La solidaritat va ser una de les claus per sobreviure”, va afirmar.

Acte en record a les víctimes de l’Holocaust

El president de la Generalitat, Quim Torra, va apel·lar ahir al coneixement, la cultura i la memòria davant del “populisme, que és una nova manera d’anomenar el feixisme que vindrà”. Així ho va dir a l’acte institucional pel Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, on va participar el president del Parlament, Roger Torrent, entre altres representants polítics. Per la seua part, Torrent va dir que el discurs de l’odi s’estén “en partits presumptament democràtics”.