Mireia: «No necessitava una parella per ser mare»

Mireia Palau va tenir parella estable durant deu anys. “Però mai vam voler tenir fills.” Va ser anys després de separar-se quan va sentir el desig de ser mare. “Des del principi vaig tenir clar que em faria una inseminació artificial.” Així que no ho va dir a ningú i va emprendre una aventura vital de què va nàixer Amaia, la seua filla de 7 anys. Viuen a Ferran, un petit poble de la Segarra que pertany al municipi d’Estaràs i que compta amb tan sols una quarantena de veïns. “Tots es van sorprendre al principi quan em vaig quedar embarassada, però m’han ajudat molt.”

La Mireia treballa set dies a la setmana “perquè quan només tens un sou no arribes a tot i vull que la meua filla tingui les mateixes oportunitats que qualsevol altre nen i faci extraescolars, vagi a les excursions del col·legi...” Això sí, no accepta cap feina que li impedeixi anar a recollir la seua filla a l’escola i passar la tarda amb ella. “Ella és la meua prioritat”, assegura. A la nena sempre li ha dit la veritat. “Va tenir una època en què volia tenir un pare, però ara ho entén a la perfecció.” La Mireia reconeix que de vegades es produeixen situacions violentes “perquè es parteix de l’estereotip de la parella heterosexual amb fills i es dóna per fet que tens un marit”.

Però “a mi no em fa falta una parella”, així que encara que es va sentir “un pèl ignorada a les classes de preparació al part, per exemple”, està molt contenta amb la seua elecció. Hi ha associacions de mares solteres que organitzen activitats, i fins i tot vacances, “però sobretot estan pensades per a gent que viu en ciutats”. En el món rural no hi ha tantes opcions. “Tot es complica una mica, perquè estàs sola, però alhora és tan positiva l’experiència que les que tenen un nivell econòmic que els ho permet repeteixen com a mares solteres.” Ella, per ara, no s’ho planteja.