Exigeixen crear un registre sobre antecedents per als religiosos

L’ajuntament de Maldà exigeix “la creació d’un registre d’antecedents per delictes sexuals d’aquelles persones que treballin amb menors des de les organitzacions religioses” alhora que demana a la conselleria de Justícia que “impulsi una Comissió de la Veritat sobre els casos de pederàstia i pedofília que hi estiguin relacionats amb l’Església catòlica a Catalunya”. Aquests són dos dels acords de la moció que va aprovar per unanimitat ahir el ple de l’ajuntament d’aquesta localitat de l’Urgell després del cas de suposats abusos comesos per Josep Maria Font, sacerdot fins ara de vuit poblacions de l’Urgell i les Garrigues, i que oficiava misses a Maldà des de feia més d’un any.

La moció també “exigeix a l’Església un protocol perquè les seues instal·lacions siguin completament segures per a la infantesa i perquè mai més s’hi puguin cometre abusos” i al Parlament de Catalunya, “que elabori una llei integral per lluitar contra la violència a la infància i per protegir les persones més vulnerables de la societat”. L’alcalde de Maldà, Sebastià Mata, va lamentar que l’arquebisbat de Tarragona hagi actuat amb “falta de transparència” a l’hora d’informar les comunitats religioses i els ajuntaments dels casos d’abusos que han sortit a la llum en les últimes setmanes.

Volen que la prescripció d’aquests delictes comenci a comptar a partir dels 50 anys de la víctima

D’altra banda, el ple de l’ajuntament de Belianes va decidir ahir a la nit ajornar una setmana la votació d’una moció similar a l’aprovada a Maldà, segons va explicar a aquest diari l’alcalde de la localitat, Josep Ramon Morera.

Mig milió de firmes per ‘controlar’ l’EsglésiaVíctimes d’abusos sexuals, liderades pel primer denunciant del cas Montserrat, Miguel Ángel Hurtado, van entregar ahir al Congrés 520.000 firmes recollides a través de Change.org, amb les quals reclamen als grups parlamentaris que posin “línies roges” a l’Església a Espanya. En declaracions als mitjans, Hurtado va criticar l’actitud dels polítics, als quals “els entra per una oïda i els surt per l’altra” les peticions que està fent des de les associacions. El portaveu d’aquesta iniciativa va explicar que, “mentre a països com Xile la Fiscalia està fent registres als bisbats, per requisar arxius i exigir els informes interns sobre expedients disciplinaris canònics”, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, “li demana permís a l’Església per saber quants casos hi ha”. Per això, des de l’Associació Infància Robada, a la qual pertany Hurtado, van exigir als partits una reforma urgent de la llei i que el termini de prescripció d’aquest tipus de delictes comenci a comptar a partir dels 50 anys de la víctima, la qual cosa significaria que aquestes tindrien temps de denunciar fins als 55 anys en els delictes lleus i els 65 anys en els greus. Es tracta, segons Miguel Ángel Hurtado, d’una mesura “de salut pública” que ha rebut el suport de més de mig milió de persones.