El Brut de Torà celebra 25 anys

Torà va iniciar ahir la temporada de carnavals amb la tradicional festa del Brut i la Bruta i un temps primaveral que va contribuir a omplir de públic la plaça del Pati. Aquest any, Torà estava d’aniversari, ja que celebra el trentè de la recuperació de la festa per part dels joves de la localitat i el 25è de l’estrena del primer gegant de mans lliures, el Brut.

Per commemorar aquesta efemèride, l’organització el va proclamar Rei Carnestoltes de Torà, figura que fins ahir no havia existit a la festa de la Llordera. Els encarregats de nomenar-lo Rei Carnestoltes van ser els que es van encarregar del tradicional pregó, que prèviament va fer un repàs satíric de l’actualitat local burlant-se de totes les entitats del poble, de l’alcalde, dels regidors i fins i tot del Carnaval.

Després d’un disputat concurs entre dos candidats (Mercè Valls i Jordi Vila) a convertir-se en Rei Carnestoltes, va aparèixer la veu en off de Sergi Torrescasana, que en els últims anys s’havia encarregat del pregó, i va proposar com a nou candidat Rei Carnestoltes el Brut. Durant el pregó fins i tot va fer acte de presència un guàrdia civil que, després d’il·legalitzar la votació al coincidir amb el 23 de febrer, va anunciar la seua candidatura a Vox per a les pròximes eleccions municipals.

Prèviament, l’organització va homenatjar Jordi Manau i Ramon Cases, dos portadors de gegants des de fa 25 anys, quan es va crear la colla gegantera de Torà. També es va entregar el premi del concurs de balcons a la millor decoració, que va ser per a Arnau Pinós. El certamen va reunir una desena de participants. Aquest any estava dedicat als barrets, ja que una de les característiques del Brut és que després del primer any va canviar una gorra blava per un barret marró.

Seguidament va tenir lloc l’escenificació del ball pla per part del Bonic i la Bonica, que van ballar de forma elegant al so dels violins. La jornada es va completar amb el ball dels gegants de mans lliures (vegeu el desglossament) i la rua, que va recórrer els principals carrers i places de Torà al ritme de la Xaranga Damm-er i els grallers del Brut i la Bruta.

Vuit figures formen la família de gegants de mans lliures El Brut, el primer gegant de mans lliures de Torà, va celebrar el seu 25 aniversari. Va ser construït per la factoria Casserres de Solsona l’any 1994 a imatge del Pep de cal Jovans, veí que va participar en la festa des dels seus inicis i que va morir el 2004. Aquest gegant ha viscut alguna modificació, ja que va ser estrenat amb una gorra blava i després del primer Carnaval la va substituir per un barret de calderer, motiu pel concurs de decoració de balcons dedicat en aquesta edició als barrets. L’any següent la festa va presentar la parella del Brut, la Bruta, feta a semblança de la Maria de cal Sala. Els anys 1996 i 1997 es van estrenar, respectivament, el Bonic, en record de Xavier Alarcón, i la Bonica, a semblança de Maria Alba Alsina. El 1998 va nàixer el Brau Constantí, en record de l’històric lema de Torà, i el 2002, el Sargentet, que representa l’historiador local Jaume Coberó, de cal Sargent. Recentment s’ha ampliat la família de gegants de mans lliures de la festa del Brut i la Bruta amb dos figures per als més petits, el Brutet, una rèplica del Brut que es va estrenar el 2012, i la Bruteta, l’última adquisició de Torà, que va ser presentada en societat durant la festa de Carnaval del 2017. Jordi Vila, un dels principals membres de la comissió organitzadora de la festa, va destacar que “els gegants de mans lliures donen personalitat i caràcter identitari a la celebració”.