José Antonio Carceller: «Un servei més humà millora l'atenció al pacient»

El Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Arnau de Vilanova de Lleida va nàixer amb ell. Ara, 38 anys després, el doctor José Antonio Carceller es jubila amb la tranquil·litat que dóna haver fet les coses bé i deixar un llegat esperançador per als professionals que el rellevaran. A més de la propera inauguració d’un nou accelerador que situarà el servei a l’última en tecnologia, Carceller també ha treballat intensament per oferir al pacient la millor qualitat de vida, amb la humanització de la unitat de la mà de la Panera.

El proper mes de març li arriba la daurada jubilació, quina evolució ha fet el servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Arnau des que és al capdavant?

Vaig arribar a la unitat amb 27 anys, era el cap de secció d’oncologia radioteràpica més jove d’Espanya i només hi era jo, amb dos infermeres. Ara som una vintena de professionals i l’evolució ha estat lenta, però molt positiva i esperançadora.

Són 38 anys al capdavant a la unitat, quins canvis ha experimentat durant aquest temps?

Al principi era un servei petit, sense gairebé dotació. Amb l’arribada de la bomba de cobalt és quan realment va començar la vida de la unitat, fa 25 anys. Temps en què hem fet 15.000 tractaments. Des d’aleshores hem anat progressant, primer amb un accelerador que ara substituirem i que va suposar un gran avenç i amb la nova màquina finançada per la Fundació Amancio Ortega continuarem avançant. La nostra especialitat està molt lligada a la tecnologia i actualment tenim teràpies que en el passat podien semblar ciència-ficció.

Quines millores incorporarà el nou accelerador?

Amb aquesta màquina d’última generació ho tindrem “gairebé tot”. L’evolució ha estat lenta, però ja no se m’acut què més podem incorporar. Amb el nou accelerador podrem millorar la “punteria” per tractar millor la zona on hi hagi el tumor i protegir al màxim els òrgans que hi hagi al voltant. Cada vegada anem afinant més el tractament, perquè sigui més personalitzat, i aquest ens permet millorar la l’eficàcia i reduir els efectes secundaris. A més, amb la nova màquina podrem acomodar el tractament al moviment respiratori, una cosa que fa uns anys era impensable. Cada pacient rebrà la teràpia que més el beneficia en tots els sentits.

Ha dit que l’evolució ha estat lenta, per què?

La tecnologia avança ràpid, però ha de comprovar-se la seua eficàcia i també són equips cars. No sempre hem pogut tenir l’equipament punta perquè a Lleida el volum de pacients és més reduït, però en aquests moments, amb el nou accelerador, estarem al lloc que ens correspon.

El nou accelerador és una donació privada. En la lluita contra el càncer la solidaritat és primordial?

Són aportacions que milloren la qualitat de vida dels pacients, que és el nostre principal objectiu. La Fundació Amancio Ortega ha finançat l’accelerador, l’associació Adima sempre ha estat al nostre costat i ara treballem amb una altra entitat, la Fundació Daniel & Nina Carasso, amb la qual, en col·laboració amb el Centre d’Art la Panera, treballarem per humanitzar el servei.

Com es va detectar aquesta necessitat d’humanitzar la unitat?

Al preguntar als pacients, em va sorprendre que els semblava un servei gris i que els impactava haver de baixar al soterrani on estem situats. Per això vam decidir donar un caràcter més humà al servei, que millorarà la qualitat de vida i l’atenció del pacient. La mitjana d’un tractament són 6 setmanes, alguns fins a 8, i hem de fer el que puguem perquè sigui al menys traumàtic possible. I, amb aquest projecte, l’Arnau és pioner.

Encara fa por parlar de càncer?

Sí, però cada cop menys perquè hi ha més informació i sabem que càncer no sempre ha d’anar associat amb sofriment i mort. El pacient posa a les nostres mans el més preuat que tingui, que és la seua salut, i hem de fixar uns objectius en el seu benefici, encara que no sempre sigui curar-lo, perquè no sempre és possible, per desgràcia.

Avança la supervivència?

Després de la cirurgia, la radioteràpia oncològica és l’eina que més pacients cura, i moltes vegades es desconeix. També és perjudicial que un pacient tingui mala informació, després de recerques a internet sense saber on acudir. Hem de filtrar la informació i saber on buscar-la.

Quin llegat deixa a la unitat?

Crec que he fet moltes coses bé i el futur que el veig al servei és molt bo, perquè compten amb una gran qualitat de professionals. El doctor Moisés Mira serà el nou cap de la unitat i té molt bones idees, innovadores. La gent ve a treballar amb ganes i sempre he notat la seua lleialtat, que aprecio. A nivell d’equipament, ens faltaria tenir un TAC propi de la unitat, perquè evitaríem desplaçaments de pacients.

I ara, quins plans té?

Tindré una nova vida, però des de la unitat saben que poden comptar amb mi. Segur que trobaré a faltar els pacients, algun m’ha dit que no tornarà al saber que em jubilo (rialles). Arribar a Lleida des de l’hospital de Bellvitge i amb 27 anys em va impactar, però ara em sento un lleidatà més.