Els humans de l'Edat de Bronze ja preparaven pinso per a gossos i guineus

Els humans de la primera Edat de Bronze, fa més de 5.000 anys, ja preparaven un ''pinso'' especial per als seus cànids de treball i companyia. L'alimentació de gossos i guineus incloïa cereals, que no podien ser a la seva dieta sense intervenció de les persones amb les que convivien, segons una recerca en la què han participat investigadors de la Universitat de Lleida (UdL). L'estudi, publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences, està liderat per una professora de la Universidade da Coruña i també hi han pres part experts de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Basilea (Suïssa).

L'enterrament de cànids en diferents indrets del nord-est de la Península Ibèrica evidencia una pràctica funerària generalitzada que va proliferar entre finals del tercer mil·lenni i el segon mil·lenni abans de Crist. Entre els exemples d'aquests aixovars funeraris hi ha el jaciment de Minferri, al terme municipal de Juneda, en el qual ha treballat el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL: Natàlia Alonso, Joan B. López, Ariadna Nieto i Andreu Moya. Més enllà de la cerimònia i el simbolisme, els arqueòlegs creuen que aquests animals enterrats amb humans o en estructures rituals properes complien altres funcions.

Els investigadors s'han aproximat a la dieta dels animals mitjançant l'anàlisi d'isòtops estables de carboni i nitrogen en col·lagen ossi, complementada amb estudis arqueozoològics, antropològics i arqueobotànics. En total, han estudiat 37 cànids, 19 ungulats domèstics herbívors (com ara vaques, ovelles i cabres) i 64 humans trobats als jaciments de Minferri (Garrigues) i Can Roqueta (Vallès Occidental). Els resultats indiquen que la dieta dels gossos era similar a la d'alguns humans, especialment la de les dones i els més joves, "el que sembla suggerir una major dedicació d'aquests col·lectius a la cura dels animals", afirmen.

Les persones signants de l'estudi plantegen que "la inclusió de cereals no es pot produir de manera natural. Això indica que els humans podrien haver preparat deliberadament els aliments consumits pels animals". La recerca conclou que els humans probablement alimentaven els gossos per assegurar-se que complissin les seues tasques assignades, ja sigui protegir els ramats de pasturatge o portar càrregues.