Ser alcaldessa el 1979, tot un repte

Després de les primeres eleccions democràtiques del 1979, només tres dones van ser escollides a Lleida com a alcaldesses mentre que a Espanya van ser un total de 103. Aquestes xifres van representar en el seu moment que la dona quedava relegada a l’anècdota en el pla polític. També hi havia poques candidates. Un lloc en el qual durant aquests anys ha anat pujant esglaons, tot i que encara no els suficients.

Maria Eulàlia Solsona va ser una de les poques alcaldesses de Catalunya escollides a les primeres eleccions democràtiques i l’única dona de 71 alcaldes que després de 23 anys encara ostentava el càrrec al capdavant de l’ajuntament de Verdú. Solsona explica que el fet de ser dona no li va impedir avançar en política, fet que atribueix a la seua “actitud” i a ser “molt lluitadora, guerrera i contundent, per això crec que la gent no s’atrevia a dir-me segons quines coses”. Solsona assegura que “mai vaig actuar com a dona sinó com a persona sota uns ideals i a fi de canviar el món”. Amb el pas del temps atribueix algunes coses (la van expulsar del consistori amb una moció de censura quan feia 24 anys que era alcaldessa) al fet de ser dona, ja que “si una dona lluitava per aconseguir alguna cosa, en el meu cas funcionava amb reptes, era considerada una marimacho, una dictadora..., mentre que en un home es veia normal”. Solsona va deixar la política el 2007, després de presentar-se de nou a les eleccions i no ser elegida. Durant els anys d’alcaldessa sempre va anar pactant, assegura, amb els grups de l’oposició i mai va utilitzar el seu vot de qualitat perquè li agradava arribar a consensos, ja que en política és imprescindible la “generositat”. Es va presentar per primera vegada com a alcaldessa per un repte, atès que en una conversa informal de bar uns amics parlaven de presentar-se a les municipals i ella va entendre que l’havien proposat a ella per liderar el partit i va dir: “Us heu tornat bojos, jo d’alcaldessa?”, mentre que un altre va respondre sorprès: “No, d’alcalde l’Eulàlia no, és una dona”, fet que la va animar a presentar-se i a guanyar, amb 23 anys i tot just acabada la seua formació com a tècnica de turisme. Amb el temps, no ha perdut l’esperit guerrer del seu pas per la política. Ara, amb 63 anys i al capdavant de la seua explotació de vinyes a Verdú, ha adherit totes les seues finques al reg del canal Segarra-Garrigues perquè “és important apostar per la innovació”.